No tenim cap notícia d'aquest enrunat temple fins l'any 1904, en que encara era una capella depenent de la parròquia de Mont-ros. Malauradament, a finals del segle XX, algú va tenir la brillant idea d'enderrocar l'absis i el mur de ponent per fer passar pel bell mig del temple un camí que permetés l'accés a uns camps.

Fins aquell moment, malgrat haver-se ensorrat la volta, els murs perimetrals conservaven una alçada aproximada de 2,5 metres. L'edifici tenia una sola nau, de planta rectangular i capçada a l'est per un absis semicircular, precedit d'un doble arc presbiteral.

De mica en mica, degut a l'abandonament que pateix aquest temple i el fet d'estar envaït per la vegetació, els murs es van ensorrant... Ben aviat ni aquest fragment de mur quedarà en peu.