No tenim documents del lloc d'Antist fins l'any 1281, quan es nomena el seu castell. L'església, en canvi, no apareix documentada fins a principis del segle XIV, quan ho fa en una relació de parròquies de l'ardiaconat de Tremp visitades en 1314 pels delegats de l'arquebisbe de Tarragona.

L'església va ser edificada a principis del segle XI,  fora del recinte fortificat d'Antist. Malauradament avui en dia queden poques restes d'aquella primera construcció.  En el segle XVII es va reformar completament el temple afegint dues capelles a cada costat de la nau, un cor elevat, es va sobrealçar la nau i es va modificar la teulada.

És també en aquest moment que es construeix la torre campanar dels peus de la nau i s'obre un nou accés al temple en la seva part baixa. Aquesta estructura li confereix una aparença força estranya al temple.

La porta original es troba en el mur de migdia, ara cegada. Està formada per un arc de mig punt adovellat. Les dovelles i els muntants estan fets amb pedra tosca, destacant d'aquesta manera de la resta del parament.

La nau està capçada a l'est per un absis semicircular romànic, que gairebé no podem contemplar des de l'exterior.

Un estret passadís situat al nord del temple ens condueix fins l'exterior de la capçalera, però malauradament l'espai entre el mur que envolta el temple i l'absis és tan petit que no permet ni tan sols fotografiar-lo.