Província de Lleida


Ermita de Sant Andreu
(Llimiana, Pallars Jussà)

42º 04,223'N ; 0º 55,402'E       




Malgrat tractar-se d'un edifici romànic, probablement, de finals del segle XI, no es conserva cap documentació anterior a l'any 1758, quan apareix com a capella dependent de la parròquia de Santa Maria de Llimiana.


Ens trobem amb un temple especial, probablement únic al Principat. Està format per una petita nau, capçada a l'est per dos absis semicirculars, de factura bastant tosca.


Aquest tipus de construcció és inèdit a la península, si bé trobem dos exemples d'estructures similars a la Catalunya Nord: Santa Maria d'Espirà de l'Aglí i Sant Andreu de Montboló, si bé aquestes van ser construïdes un segle més tard.


Els dos absis tenen una finestra de mig punt i doble esqueixada en la part central, de factura bastant irregular, especialment per la cara interior.


L'absis sud encara conserva la seva volta, també de perfil irregular, probablement refeta en algun moment. Els dos absis s'unien a la nau mitjançant un arc, del que queden les pilastres adossades als murs laterals.


Aquests arcs s'unien en pilar adossat, del que només s'ha conservat la seva part inferior i a sobre del qual s'ha col·locat un fragment d'una columna, probablement trobada quan es va netejar l'interior del temple.


Malauradament la volta de la nau va cedir. Probablement era de mig punt i es trobava reforçada per un arc toral, del que es conserva l'arrencada. Aquest arc estava recolzat en dues columnes semicirculars, també desaparegudes.

Arrencada de l'arc toral   Arrencada de l'arc toral

Un banc de pedra adossat recorre els murs oest, nord i sud.


El el mur de migjorn, junt al presbiteri, es va excavar en l'interior del mur un espai rectangular per a dipositar elements litúrgics.


La porta d'accés es trobava en el mur oest, de la que encara es conserven els muntants.


En 1973 els veïns de Llimiana van anar fins l'ermita per desenrunar-la i buidar-la de vegetació. Dos anys més tard es van descobrir algunes tombes al voltant de la capçalera de l'església. Aquets enterraments eren excavats al terra i envoltats i coberts per lloses. Malauradament, no es va fer una campanya arqueològica seriosa que en permetés la seva datació i conservació i pocs anys més tard ja no en quedava res d'ells. Actualment la vegetació ha ocupat l'espai excavat.


Des d'aquí voldríem agrair a la gent de l'Hostal Centre del Montsec de Llimiana les informacions facilitades al voltant d'aquest temple, el tracte dispensat i el fet d'acompanyar-nos fins al cim on es troben les restes de l'ermita.