Província de Lleida


Castell de Guàrdia
(Guàrdia de Noguera, Pallars Jussà)

42º 06,086'N ; 0º 52,502'E       




Aquesta fortificació apareix documentada per primera vegada l'any 1012. Sabem que el castell va passar en feu a mans d'Arnau Mir de Tost, que el va deixar en testament a la seva filla Valença, esposa de Ramon V de Pallars, l'any 1072. Vint anys més tard apareix com un dels castells que els castlà Bernat Transver deixava als seus fills.


Durant els segles XIII i XIV els Mur apareixen com a feudataris de la Corona pel castell de Guàrdia. En 1316 Jaume II va concedir al paborde de Mur el dret de tenir i nomenar batlle a Guàrdia.

Durant el segle XIV el castell va canviar de mans en diverses ocasions. La primera fou en 1344, quan el rei va vendre'l juntament amb les jurisdiccions d'Espona i Cellers a Arnau d'Orcau. Pere IV va recuperar aquestes jurisdiccions i llocs mitjançant una redempció de 12.000 sous en 1345 i va prohibir que fossin infeudats novament.

Aquesta prohibició no va durar gaire temps doncs en 1381 l'Infant Joan va tornar a vendre a carta de gràcia el castell a Berenguer d'Abella, juntament amb els llocs de Palau i Cellers per 40.000 sous. En 1387, Joan I va recuperar el castell i la jurisdicció de Guàrdia i el va vendre en franc alou a Lluís de  Mur.

Malgrat algunes disputes i una nova infeudació a finals del segle XIV a Arnau Dausà, el castell i les seves jurisdiccions van mantenir la condició de reialenc fins al segle XIX.


Les restes del castell s'alcen airoses sobre una gran roca allargada, que domina el curs de la Noguera Pallaresa. L'element més destacat és la seva torre de planta triangular amb l'extrem oest arrodonit, tal i com succeeix amb els castells veïns de Mur i Miravet. Posteriorment es va afegir un talús per la part exterior dels murs nord i oest.


La torre té una alçada d'aproximadament 8 metres. Les parets són fetes amb carreus de mida mitjana i gairebé sense treballar, que s'arrengleren en filades més o menys regulars. 


A nivell de terra i en la paret est, s'obre una porta d'un metre i mig d'alçada. En el primer pis hi ha una altra obertura, en aquest cas de gairebé dos metres d'alçada. També en aquest mur s'endevinen les restes de dos merlets.


D'un dels extrems de la torre surt un mur, de gairebé 24 metres de llarg que tancava el recinte pel sector nord-oriental. Té una alçada de poc més de tres metres on s'obren diverses espitlleres.


Més o menys a la meitat del mur trobem adossada una construcció de planta rectangular, segurament de factura posterior.


Es creu que a l'altra banda hi havia un mur de similars característiques, si bé per les característiques del terreny no seria necessari. En tot cas no s'ha conservat cap fragment.

Uns metres a l'oest del castell, podem veure les restes de l'església de Sant Feliu i alguns fragments dels habitatges de l'antic nucli de Guàrdia, que posteriorment es va traslladar a la plana.