Província de Lleida


Castell de Claverol
(Conca de Dalt, Pallars Jussà)

42º 14,704'N ; 0º 59,217'E       




La primera vegada que apareix documentat el castell de Claverol és en una donació feta pel comte Ramon III al monestir de Sant Pere de les Maleses l'any 973. En 1072 Ramon V de Pallars Jussà va donar el castell en feu al seu cosí Artau I de Pallars Sobirà, amb la condició que mantingués a Pere Ramon com a castlà. El 9 d'agost de 1094 el comte de Pallars Jussà va tornar a recuperar el domini eminent d'aquest bastió mitjançant una permuta.

A partir del segle XII la castlania i jurisdicció va estar en mans de la nissaga dels Toralla, que la van mantenir fins que la família dels Motes van obtenir el títol de barons de Claverol en el segle XVIII.


Del castell només s'ha conservat la seva torre de planta circular. Actualment manté  una alçada d'uns set metres, tot i que de ben segur era molt més alta. El seu diàmetre interior és de 140 cm, amb un gruix dels murs de gairebé un metre i mig.  Per la part interior podem veure un relleix a uns quatre metres d'alçada, que és on es situava un trespol de fusta per separar la planta baixa de la primera. En aquest nivell i cap al sud, es troba l'obertura de la porta, malgrat que han desaparegut les dovelles de l'arc de mig punt.


Fins fa no masses anys, la torre estava "coronada" amb el dipòsit d'aigua de la població. Per sort, s'ha retirat, però la torre no pot lluir com es mereixeria per que l'entorn encara no ha estat condicionat com caldria.