Província de Lleida


Castell d'Orcau
(Isona, Pallars Jussà)

42º 09,964'N ; 0º 58,976'E       




La primera notícia que ens ha arribat del castell d'Orcau data de l'any 1010. Era una possessió dels comtat de Pallars, fins que en 1055 el comte Ramon V i la seva esposa Valença el van vendre a Arnau Mir de Tost.


En 1057 els comtes van pactar la potestat del castell amb Ramon Miró d'Orcau, pacte que es va renovar en 1088 amb el seu hereu, Tedbald Ramon d'Orcau, convertint-se així en un castell hereditari.


Va ser construït en un moment d'intenses ràtzies andalusines. Però amb l'allunyament de la frontera, durant el segle XI, es converteix en un punt estratègic per controlar i expandir-se per la Conca de Tremp i la Conca del Dellà.


El recinte fortificat tenia dos anells de muralles. El recinte principal s'aixeca directament sobre la roca mare, que el protegeix naturalment pel sud i per ponent. Té planta quadrada amb una torre en cadascun dels angles.


Més que de torres, hem de parlar de bestorres, doncs estaven completament obertes a l'interior.

Torre del castell   Torre del castell

Aquestes torres, de les que només s'han conservat tres, estaven plenes de sageteres, distribuïdes en tres pisos, per cobrir tots els flancs. Algunes d'elles van ser molt restaurades en la darrera actuació.

Interior del castell   Interior del castell

Interior d'una torre


Tenen una alçada de gairebé 13 metres, amb un gruix dels seus murs que va dels 110 als 130 cm.

Vista general   Vista general

La seva estructura i manera de construir aquests elements defensius ens fa pensar en una datació tardana d'aquest castell, entre el segle XIII i el XIV.


Un segon recinte de muralles es va construir en el segle XV, per adaptar la fortificació a les armes de foc. Es van construir dos bastions amb troneres protegint l'accés per llevant.

Vista general amb els bastions en primer terme  Bastions

Bastió amb troneres   Bastió amb troneres


Dins d'aquest recinte trobem les restes de l'antiga església de Santa Maria, actualment coneguda com Mare de Déu de la Pietat.


Més a l'est trobem un tercer recinte amb una torre semicircular de més de 3 metres de diàmetre.


Restes de la muralla   Restes de la muralla

En aquest sector també es conserven restes d'altres edificacions sense identificar, com aquesta de la fotografia.