Província de Lleida


Castell d'Alsamora
(Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)

42º 04,895'N ; 0º 43,659'E       




El lloc d'Alsamora apareix citat per primera vegada en un document de donació de Ramon IV de Pallars, com a límit de l'alou de Fabregada.


De l'antic castell només es conserva l'esvelta torre circular, edificada a principis del segle XI.


És una de les millors conservades a Catalunya d'aquesta tipologia i manté força similituds amb les veïnes torres del castell de Viacamp o de Fontova, a la Ribagorça aragonesa.


Té una alçada de gairebé 15 metres, dividits en quatre espais interiors. El gruix dels seus murs fa uns 180 cm als que cal afegir un metre més en la part inferior, que conserva part del recobriment exterior. Es desconeix si aquest recobriment envoltava totalment la torre o només es va realitzar en la part més baixa, per a una millor defensa.


El nivell inferior estava destinat a rebost i està coberta amb una cúpula feta de pedra tosca, a un nivell lleugerament inferior de l'original. En el nivell superior s'obre la porta d'accés en el costat nord. Recentment han estat refetes les dovelles del seu arc de mig punt.


El pas dels segles i l'abandó al que ha estat sotmesa durant molt de temps van provocar la caiguda d'un bon grapat de carreus, que han obert un gran forat cap a ponent.


Uns 4 metres per sobre d'aquest nivell veiem els llocs on anava encaixat un trespol, que servia de sostre d'aquesta primera planta i de terra per a la segona. Aquesta tenia una única obertura cap al sud-est en forma d'espitllera.


En el darrer nivell s'obren dues finestres més. En aquest cas són dos grans obertures de mig punt, a banda i banda de l'espitllera de la planta inferior, per cobrir d'una forma més eficient aquest sector de la fortalesa.


La torre està envoltada per un petit recinte fortificat, del que en queden poques restes. Les més importants són el recobriment de la torre pel seu costat oriental i  que ja hem vist anteriorment. Aquest espai té planta aproximadament trapezoïdal i s'estén cap al nord-oest de la torre. El més destacat és un mur de gairebé 16 metres de llargada, però del que es conserven poques fileres de carreus.


A l'entrada del poble d'Alsamora ens sorprèn un sarcòfag de pedra al costat del carrer. Té 201 cm de llargada i uns 50 d'alçada. La seva datació podria estar al voltant de finals del segle XII o principis del XIII.