Castella i Lleó - Província de Sòria


Església de San Miguel
(Caltojar)

41º 23,920'N ; 2º 45,893'O    




La vila de Caltojar va ser conquerida per les tropes de Ferran I durant la campanya bèl·lica del 1060, que tenia per objectiu allunyar la frontera amb els musulmans cap al sud. Tot i això la zona no va ser totalment pacificada i van continuar les tibantors entre tots dos exercits a la vall del riu Escalote. No va ser fins la intervenció d'Alfons I d'Aragó, casat amb Urraca de Lleó, que es va pacificar la zona a principis del segle XII. Inicialment va formar part d'Aragó, fins que en 1134 va ser integrada a la corona castellana.

Eclesiàsticament el territori va passar a dependre del bisbat de Sigüenza, si bé la mitra d'Osma va mostrar en diverses ocasions la voluntat de controlar la zona. Així va quedar ratificat per la sentència del cardenal Guido de l'any 1136.

Església edificada a principis del segle XIII, malgrat que ha patit nombroses modificacions al llarg dels segles. La més important va ser la que va substituir l'absis del costat sud per una dependència de planta rectangular. En aquesta reforma també es va construir la torre de campanar actual, que aprofita la base de la romànica.


També es va construir una sagristia, adossada a l'absis nord, ocultant-lo gairebé per complert des de la part exterior.  Interiorment està tapat per un retaule barroc.

Absis nord   Exterior de l'absis nord

És un dels edificis més importants del romànic rural de Sòria, el que ens indicaria la importància de la vila de Caltojar en aquell moment. Inicialment es va construir un temple de tres naus acabades en absis semicirculars. El principal és molt més gran que els laterals i està precedit d'un ampli presbiteri cobert amb volta apuntada. Està dividit exteriorment amb triples columnes adossades. En cadascuna de les seccions en que està dividit l'absis s'obre una finestra en forma d'espitllera per la part exterior i esqueixada per la interior.


L'interior de l'absis no es visible per la presència d'un retaule de mitjans del segle XVI.


L'absis es comunica amb el presbiteri mitjançant un doble arc apuntat que descansa en dues parelles de columnes adossades. Aquestes tenen els capitells esculpits amb motius vegetals molt simples.

Capitells del presbiteri    Capitells del presbiteri

Tenen la mateixa estructura els arcs triomfals dels absis laterals.

Capitells de l'absis nord    Capitells de l'absis sud

En canvi, l'arc triomfal de l'absis central, de perfil apuntat, és triple i en conseqüència descansa en tres parelles de columnes. Els capitells són novament de temàtica vegetal.

Capitells de l'arc triomfal    Interior del temple

Les tres naus estan separades per pilars amb columnes adossades, on es recolzen els arcs formers i torals. Els primers són dobles, mentre que els segons són simples i sostenen les voltes d'aresta, de factura moderna, amb que es cobreix el temple. Durant una campanya de restauracions feta en la dècada dels noranta del passat segle, es van localitzar uns fragments de la coberta de fusta policromada amb que inicialment va ser concebut el temple.

Interior del temple    Arcs formers

Les columnes tenen els capitells esculpits amb motius vegetals, de factura molt simple.

Capitell vegetal    Capitell vegetal

Capitell vegetal    Capitell vegetal

Capitell vegetal    Capitell vegetal

Capitell vegetal    Capitell vegetal

Capitell vegetal    Capitell vegetal

Capitell vegetal    Capitell vegetal

Capitell vegetal    Capitell vegetal

Capitell vegetal


Hi ha dos capitells que no són de temàtica vegetal. Un d'ells el trobem en un dels arcs torals de la nau nord. Veiem a tres caps humans coberts amb vel i amb rostres seriós. L'altre capitell el trobem en el primer arcs former entre la nau central i la de l'epístola. En aquest cas veiem parelles d'harpies enfrontades.

Capitell amb caps humans    Capitell amb harpies

El temple tenia dues portes d'accés, situades en els murs nord i sud. La del costat nord està cegada. La formen tres arquivoltes de mig punt molt senzilles.


Aquestes descansen sobre tres parelles de columnes amb capitells esculpits amb motius vegetals molt esquematitzats. Alguns d'ells estan molt deteriorats.

Capitells de la portalada    Capitells de la portalada

En el mur sud trobem una portalada molt més interessant. Està formada per quatre arquivoltes de mig punt en gradació.


Les tres interiors tenen forma de bossell, mentre que la més exterior està decorada amb dents de serra i protegida per un guardapols esculpit amb quatre petites fulles en forma de clau.

Detall de Porta sud    Porta sud

Els arcs descansen en cinc parelles de columnes de fust llis amb els capitells esculpits amb motius vegetals

Capitells de la portalada    Capitells de la portalada

En els muntants i entre les columnes podem veure flors esculpides. 

Columnes i muntants de la portalada sud    Columnes i muntants de la portalada sud

Els arcs envolten un timpà on trobem una imatge de Sant Miquel de traces molt arcaiques que no corresponen amb la resta de la portalada. Els peus del sant descansen en un capitell flotant, que uneix dos arcs de mig punt. 


Sant Miquel     Capitell volat sota de Sant Miquel

En el mur oest destaca una gran rosassa. Està formada per quatre cercles concèntrics. L'exterior i el més interior estan decorats amb motius vegetals.

Exterior de la rosassa    Interior de la rosassa

Detall de la rosassa


La part exterior del tambor absidal està alçada sobre un alt podi. L'absis està dividit en cinc espais gràcies a grups de tres columnes. La central és més gruixuda que les laterals i acaba en un capitell esculpit amb motius vegetals.

Capitell de l'absis    Capitell de l'absis

Capitell de l'absis    Capitell de l'absis

Capitell de l'absis


Sota la teulada podem veure dues files d'arcs cecs, que es recolzen en mènsules esculpides amb rotllos.


En alguns dels carreus amb que es va construir el temple encara conserven les marques de picapedrer esculpides.

Marca de picapedrer    Marca de picapedrer

Marques de picapedrer


En l'interior del temple es conserva la pica baptismal romànica. És llisa i de senzilla factura. També es conserva un interessant púlpit mudèjar policromat del segle XVI.

Pica baptismal    Púlpit