Temple edificat en el segle XII d'una sola nau acabada en un ampli presbiteri i un absis semicircular.

En el mur sud del presbiteri podem observar les restes d'una edificació adossada posteriorment.

L'absis està dividit en tres espais mitjançant dues columnes adossades, que tenen capitells historiats. Cadascun d'aquests espais té una petita finestra en forma d'espitllera, protegida per una arquivolta de mig punt que es recolza en dues columnes amb els capitells esculpits amb motius vegetals. Aquesta mateixa decoració de les finestres es repeteix per la part interior de l'absis.

Completen la decoració de l'absis la cornisa escacada, que hi ha sota la teulada, i les mènsules en que es recolza.

La nau té una coberta de fusta a dos aigües. El presbiteri, en canvi, està cobert amb volta de canó i l'absis de quart d'esfera.  Els arcs torals que reforcen la volta són també apuntats i descansen en columnes adossades que tenen els capitells esculpits amb motius vegetals i entrellaçats.

En el mur sud trobem la porta d'accés principal. Està formada per tres arquivoltes, que es recolzen en dues parelles de columnes amb els capitells esculpits.

En ells es van representar harpies, àngels i escenes historiades, que recorden molt a la veïna església de Fuensaúco.

El timpà està esculpit d'una manera tosca, intentant copiar el de Santo Domingo de Sòria. En aquest cas es substitueix la figura de Déu per la de la Verge amb el Nen a la seva falda. La poca destresa del mestre picapedrer la podem veure en la talla de la mandorla, que no arriba a envoltar totalment a Maria.  Quatre àngels, que porten els símbols del Tetramorf, envolten a la Mare de Déu. A banda i banda, i condicionats per l'alçada del timpà, trobem dues figures angelicals més. Envolta al timpà un arc decorat amb serps i motius geomètrics en forma de niu d'abella.

Les mènsules, en les que descansa la cornisa escacada, estan decorades amb motius geomètrics, animals, sirenes i figures humanes. Entre aquestes últimes trobem músics i dues figures, una masculina i l'altra femenina, fent ostentació dels seus genitals. Aquestes dues imatges han estat mutilades recentment per algun salvatge, menyspreant totalment aquesta obra del segle XIII.

En el mur nord trobem una altra porta, que dóna accés al cementiri. Està formada per una arquivolta de mig punt, que es recolza en dues columnes que tenen capitells esculpits amb motius vegetals. El seu timpà està esculpit amb tres grans botons amb flors. Ressegueix la forma semicircular del timpà un fris d'arcs cecs en l'interior dels quals trobem petits caps humans, de factura molt tosca.