Castella i Lleó - Província de Sòria
Església de Sant Joan Baptista
(Tozalmoro)
41º 44,970'N ; 2º 16,978'O
Temple edificat en el segle XII d'una sola nau acabada en un ampli
presbiteri i un absis semicircular.
En el mur sud del presbiteri podem
observar les restes d'una edificació adossada posteriorment.
L'absis està
dividit en tres espais mitjançant dues columnes adossades, que tenen
capitells historiats. Cadascun d'aquests espais té una petita finestra en
forma d'espitllera, protegida per una arquivolta de mig punt que es recolza
en dues columnes amb els capitells esculpits amb motius vegetals. Aquesta
mateixa decoració de les finestres es repeteix per la part interior de
l'absis.
Completen la decoració de l'absis la cornisa escacada, que hi ha sota la
teulada, i les mènsules en que es recolza.
La nau té una coberta de fusta a dos aigües. El presbiteri, en canvi,
està cobert amb volta de canó i l'absis de quart d'esfera. Els arcs
torals que reforcen la volta són també apuntats i descansen en columnes
adossades que tenen els capitells esculpits amb motius vegetals i
entrellaçats.
En el mur sud trobem la porta d'accés principal. Està formada per tres
arquivoltes, que es recolzen en dues parelles de columnes amb els capitells
esculpits.
En ells es van representar harpies, àngels i escenes historiades,
que recorden molt a la veïna església de
Fuensaúco.
El timpà està esculpit d'una manera tosca, intentant copiar el de
Santo
Domingo de Sòria. En aquest cas es substitueix la figura de Déu per la de la
Verge amb el Nen a la seva falda. La poca destresa del mestre picapedrer la
podem veure en la talla de la mandorla, que no arriba a envoltar totalment a
Maria. Quatre àngels, que porten els símbols del Tetramorf, envolten a la
Mare de Déu. A banda i banda, i condicionats per l'alçada del timpà, trobem dues
figures angelicals més. Envolta al timpà un arc decorat amb serps i motius
geomètrics en forma de niu d'abella.
Les mènsules, en les que descansa la cornisa escacada, estan decorades amb
motius geomètrics, animals, sirenes i figures humanes. Entre aquestes últimes
trobem músics i dues figures, una masculina i l'altra femenina, fent ostentació
dels seus genitals. Aquestes dues imatges han estat mutilades recentment per
algun salvatge, menyspreant totalment aquesta obra del segle XIII.
En el mur nord trobem una altra porta, que dóna accés al cementiri. Està
formada per una arquivolta de mig punt, que es recolza en dues columnes que
tenen capitells esculpits amb motius vegetals. El seu timpà està esculpit
amb tres grans botons amb flors. Ressegueix la forma semicircular del timpà
un fris d'arcs cecs en l'interior dels quals trobem petits caps humans, de
factura molt tosca.
|