Castella i Lleó - Província de Sòria
San Miguel de Gormaz
(Gormaz)
41º 29,469'N ; 3º 00,618'E
Sota l'imponent fortalesa musulmana de Gormaz trobem aquesta petita
església edificada a finals del segle XI o principis del XII. La seva
construcció va ser fruit de la conquesta definitiva de la fortalesa per part
de les tropes castellanes i la pacificació de la zona. Així doncs, la
població va anar abandonant la protecció de les muralles de la ciutadella
i es va començar a instal·lar als peus de la muntanya. En aquesta zona
es van construir tres esglésies romàniques, de la que només s'ha conservat
en peu la dedicada a Sant Miquel. Hi havia una església aixecada en honor a
Sant Jaume, els murs de la qual serveixen en l'actualitat per delimitar el
cementiri. També es va construir un temple en el lloc on actualment s'alça
la parròquia, del segle XVII, dedicada a Sant Joan Baptista.
El temple té una sola nau rectangular acabada en una capçalera quadrada, de
tipologia hispano-visigoda.
L'absis està cobert amb volta de canó, mentre que la nau té una coberta
de fusta de doble vessant.Tots dos espais estan comunicats mitjançant un
arc de ferradura, reconstruït, doncs en el segle XV es va substituir per un
gran arc carpanell. L'actual es va fer seguint el model del
San Baudelio de Berlanga.
L'exterior dels murs laterals de l'absis estan decorats amb una motllura
esculpida amb motius geomètrics sota la teulada. No està clar si aquests
elements van ser aprofitats d'alguna construcció anterior o es van fer
espessament per a aquesta capçalera.
La caiguda de part de l'estucat que recobria l'interior del temple va permetre
la descoberta d'unes interessants pintures murals. Estan datades entre 1125
i 1139 i molts autors les relacionen amb les de la propera església de
San Baudelio de Berlanga. Cobreixen totalment l'absis i gran part de la nau. En
el segle XVI van ser recobertes de calç, acció que es va repetir com a
mínim set vegades més.
La part de l'absis és la que estava més
deteriorada, ja que es va practicar forats en les pintures murals per tal
que la calç s'agafés millor a la paret i al sostre.
En la seva volta trobem una Maiestas Domini dins de la
mandorla mística, formada per tres franges de colors groc, blanc i vermell.
Crist té el cap orientat cap a l'oest. Vesteix una
túnica de tons vermellosos i un mantell de color blau. Manté la mà dreta
aixecada.
L'envolten vuit figures alades: dos arcàngels, dos
serafins i quatre àngels que porten els llibres dels Evangelis.
Ja en els murs laterals veiem a setze dels
vint-i-quatre ancians de l'Apocalipsi, vuit en cada costat.
El grup d'ancians es completa amb quatre més en el mur
est i altres quatre en el mur oest.
Malauradament aquest darrers es van
destruir gairebé per complert quan es va modificar l'arc triomfal.
Uns porten unes copes, mentre que d'altres porten alguns instruments.
En el mur sud, entre els ancians, hi ha una credença decorada amb motius
geomètrics i florals.
En el tester, per sobre dels ancians trobem en els extrems a dos
personatges agenollats, probablement Abel i Melquisedec. Al seu costat dos
àngels que sostenen un medalló, en l'interior del qual hi ha representat
l'Agnus Dei.
En l'arc interior de la finestra que s'obre en la part central de l'absis,
veiem a l'Esperit Sant, en forma de colom.
En la part superior del mur oest, malgrat la
destrucció, podem veure la creació d'Adam i Eva en el Paradís. En la primera
escena veiem a Déu beneint a Adam, mentre que en la segona veiem com Eva
sorgeix de l'esquena d'Adam.
La part
inferior dels murs estava decorada amb medallons amb animals i cortinatge,
dels que queden poques restes.
En el mur nord de la nau podem trobar escenes que ens
narren el Naixement de Crist. Gairebé desapareguda trobem l'escena de
l'Anunciació, on amb prou feines distingim la figura de l'arcàngel San
Gabriel. Al seu costat tenim la Visitació, on podem intuir l'abraçada entre
Maria i la seva cosina, en presència d'una tercera persona nimbada, que potser
és Sant Josep.
La següent escena ens narra l'Anunciació als pastors.
Completa el registre superior el Naixement de Crist. Veiem a Maria
presentant-nos el fruit del seu ventre, que es troba en el bressol que hi ha
sobre la finestra. Al seu costat i dins d'una estructura arquitectònica amb
columnes i capitells trobem a Sant Josep.
En el registre inferior veiem a un personatge religiós i nimbat que es
troba sota una arcada. Es desconeix a qui representa.
En la part central d'aquest nivell veiem una escena de lluita entre
cavallers. Flanquejant la batalla hi ha dues torres on veiem personatges
refugiats en el seu interior. En la torre de la dreta veiem a un personatge
tocant el corn, mentre que al costat de la torre esquerra hi ha un soldat amb
una ballesta a les seves mans.
La darrera escena representa a les Tres Maries que porten flascons
d'espècies al sepulcre de Crist. Cal imaginar que en el mur del tester es van
representar escenes de la Passió i Resurrecció de Crist, avui desaparegudes
totalment.
En la part superior del mur sud veiem la continuació de
les escenes del Naixement de Jesús. En el sector més oriental veiem als tres
Reis Mags a cavall davant Herodes.
A continuació tornem a veure a Herodes
presenciant la matança dels Innocents.
En el nivell inferior trobem una escena típica del romànic com és la del
Judici Final, però amb unes particularitats que el fan únic. En el costat més occidental veiem a un personatge que
representen a Abraham, situat a sobre d'una doble filera de rocs i entre dos arbres.
Un torreó circular el separa de dos personatges més que són
Isaac i Jacob, flaquejats per dues palmeres i un arbre.
Tots tres personatges estenen els seus mantells per a que s'aixopluguin
les ànimes dels benaurats.
Al seu costat veiem a l'arcàngel sant Miquel en l'escena de la
psicostasis, és a dir el pesatge de les ànimes.
Veiem a un dimoni gris
que intenta fer decantar la balança cap al seu favor.
La darrera escena ens mostra l'Infern i allò que ens espera si no portem
una vida recta... Veiem un gran drac de color girs en forma de serp
amb dos caps. Està devorant una ànima, a la que li veiem els peus amb el cap
principal i a un altre personatge amb l'altre cap.
Al seu voltant diverses criatures monstruoses en forma de serp, de dimoni
i de monstre intenten capturar i devorar a altres ànimes. Un dimoni porta
una caldera amb d'altres ànimes a dins.
En l'interior del cercle que descriu el gran drac de dos caps, veiem a un
dimoni encadenat, que està devorant a dues ànimes.
El registre inferior ha desaparegut gairebé per complert i només veiem alguns fragments dels medallons on hi havia bèsties pintades en el seu
interior i cortinatges.
En alguns punts dels murs nord i sud podem veure creus de consagració.
En el segle XIII es construeix un arc apuntat en el mur oest,
probablement amb la intenció d'ampliar el temple vers ponent. Aquesta
ampliació no es va portar a terme, doncs el mur oest és coetani a la resta
de l'edifici.
L'arc descansa en dues columnes adossades als murs laterals. Aquestes
tenen els seus capitells esculpits de forma tosca. El del costat sud és de
temàtica vegetal, mentre que el del costat nord té esculpides petites
figures humanes.
La porta d'accés està en el mur sud protegida per un porxo de factura molt tosca amb
finestres de mig punt. En aquest porxo es van descobrir tombes antropomorfes
durant les darreres tasques de restauració.
Protegides per un porxo de factura posterior i utilitzat durant molts
anys com a sagristia, trobem dues portes d’accés al temple, obertes en el
mur sud de la nau. A aquest porxo s’hi accedia per tres portes de mig punt:
dues en el mur sud i una en l’est. Estava il·luminat per tres finestres de
mig punt, recuperades en la darrera restauració, doncs havien estat cegades,
com la porta més occidental. En aquest espai es van localitzar algunes
tombes que formaven part d’una necròpolis medieval.
Actualment accedim al temple per una porta romànica, que va ser portada de
la veïna església de
Sant Jaume. Està clar que aquest no era el seu lloc
original, doncs no encaixa exactament amb el mur, falten peces i alguns
elements han estat mal col·locats.
La porta està formada per tres arquivoltes de mig punt, la més interior té
una escòcia esculpida amb un escacat. L’arquivolta central té forma de
bossell, mentre que l’exterior és plana, si bé ha perdut la majoria de les
dovelles que formaven el guardapols. Els dos arcs més exteriors es
recolzaven en columnes, que majoritàriament han perdut els seus fusts
originals.
De la columna situada més a l’oest només conservem la seva base. Al seu
costat trobem una columna amb el fust refet i amb un capitell decorat amb
dues bèsties.
En el costat dret veiem dues columnes que tenen les seves bases fetes amb
capitells aprofitats. En la columna interior veiem un capitell decorat amb
motius en ziga-zaga. La seva base és un capitell col·locat de forma
invertida, on es representa a un personatge amb les mans alçades, que alguns
estudiosos han identificat amb Daniel en el fossar dels lleons,
identificació força dubtosa. La darrera columna té dos capitells, l’inferior fent de base, de tipus
vegetal.
En el muntant dret podem veure un carreu que té
gravada una inscripció romana o visigoda, segons quines fonts consultem.
En aquest mur sud, però a l’alçada dels peus de la nau, trobem la que va ser
la porta original del temple, que presenta un arc de ferradura.
Al seu davant i dins del porxo, trobem una interessant pila baptismal. Té
forma quadrada i el seu interior s’ha buidat en forma de creu grega. Es creu
que va ser tallada entre els segles X i XI.
Quan travessem aquesta porta i entrem a la nau, trobem una pila baptismal
d’immersió excavada al terra.
En la part exterior del mur est del pòrtic trobem un carreu amb una
inscripció musulmana, relacionada amb l’ordre de construcció del castell de
Gormaz ordenada per Alhakem II. No tenim clar si és l'original, doncs hem
trobat algunes fonts que parlen d'una làpida de similars característiques
que es va portar a la catedral del Burgo de Osma.
En el mur oest s'alça un campanar de cadireta de dos ulls, refet en diverses
ocasions i que no sembla correspondre amb l'obra original.
|
|