Castella i Lleó - Província de Sòria
Nuestra Señora de los Ángeles
(Fuensaúco)
41º 45,954'N ; 2º 20,228'O
No tenim gaires notícies històriques d'aquest temple edificat en el segle XIII en estil romànic, tot i que ja
comença a
mostrar les noves formes del gòtic en l'interior.
Presenta una estructura força peculiar pel seu moment constructiu, doncs està formada per una sola nau
dividida en tres trams, el primer més alt que els altres dos a mode de fals creuer, ampli presbiteri i un
absis semicircular orientat cap a l'est.
En la part superior dels murs veiem nombroses marques de picapedrer. Ens
sorprèn l'acumulació d'aquestes en la part de dalt de l'edifici i en canvi
gairebé no en veiem en la part inferior. Això podria estar degut a dos
moments constructius diferents, malgrat que són molt propers en el temps.
L'absis es divideix en tres espais gràcies a dos columnes adossades, que
tenen els capitells esculpits amb palmetes, flors i boles.
En cadascun d'aquests espais s'obre una finestra en forma d'espitllera,
protegida per una arquivolta de mig punt, que es recolza en un parell de
columnes amb els capitells esculpits amb motius vegetals.
En el mur sud del presbiteri trobem una finestra de característiques
similars, però que es va modificar en 1786 per fer un ull de bou,
que permetés el pas de més llum cap a l'interior del temple.
Com en l'absis, en el presbiteri trobem la cornisa recolzada en mènsules
sense decoració a excepció d'una, que té un cap humà barbut.
Sobre el presbiteri s'alça un campanar de cadireta de grans dimensions.
El formen un total de cinc ulls, distribuïts en dos pisos: quatre en
l'inferior i un de més petit en el superior.
En el mur sud del primer tram de la nau s'obre una finestra de
característiques similars a les de l'absis.
Com ja hem comentat, els dos
trams més occidentals de la nau tenen una alçada inferior. Per sobre del
nivell de la cornisa en la que es recolza la teulada, trobem un petit mur
fortificat amb merlets. Cal recordar que aquest temple estava molt proper a
la frontera amb el regne d'Aragó, que entre els segles XIII i XIV va patir
nombrosos conflictes bèl·lics.
La porta d'accés es troba en el mur sud. Està formada per quatre
arquivoltes de mig punt en gradació, protegides per un guardapols. Estan
decorades amb un fi bossell, a excepció de la segona que té esculpits uns
petits cercles decorats amb perles, que s'entrecreuen. La primera arquivolta
també té un petit motiu esculpit en forma de ziga-zaga.
Les arquivoltes es recolzen en tres parelles de columnes amb els capitells
esculpits.
Els capitells del costat esquerre són de temàtica vegetal, on es representen
fulles de palma, rosetes i baies entre d'altres. També els cimacis presenten
decoració vegetal.
En el muntant esquerre trobem a tres figures de generoses
corbes, grans mans i plecs molt marcats, que no hem aconseguit saber a qui
representen. El muntant dret també és complex d'interpretar. Veiem un
personatge que es porta la mà cap al pit, amb la que sosté alguns objectes,
potser plantes. Al seu costat trobem un gran cap barbut (Déu?), al darrera del
qual hi ha una harpia i dues serps.
En el capitell més interior del costat dret tornem a veure a dues harpies
amb serps, que s'enrosquen en els seus colls. En l'angle inferior dret veiem
una petita figura humana.
En el capitell central veiem a tres personatges acompanyats d'un àngel.
Alguns estudiosos han interpretat que podria tractar-se del somni dels Mags
d'Orient.
El darrer capitell torna a mostrar tres personatges, en unes postures molt
poc naturals acompanyades per un àngel. Com en el costat esquerre, els
cimacis d'aquesta banda també són de temàtica vegetal.
Pel que fa a l'interior del temple, aquest no deixa indiferent.
Malauradament no us podem facilitat cap imatge, doncs no vam trobar cap veí
a qui preguntar per les claus.
L’absis està parcialment ocult per la presència d’un retaule. La finestra
central està oculta, si bé encara podem veure les laterals. Els seus
capitells estan decorats amb motius vegetal.
L’arc triomfal és doble i apuntat. L’arc exterior descansa en dues
pilastres, mentre que l’interior ho fa en dues columnes adossades. Els seus
capitells estan decorats amb motius vegetals.
El presbiteri, com els darrers trams de la nau, estan coberts amb una
volta apuntada. En canvi, el primer tram de la nau presenta una estructura
totalment diferent. Està cobert amb una volta de creuria, amb gruixuts
nervis que descansen en mènsules esculpides amb caps humans. Els murs
laterals estan decorats i reforçats amb grans arcs cecs apuntats i dobles.
Aquesta estructura pensem que inicialment es va concebre amb la idea de
suportar una torre sobre el primer tram de la nau, que finalment no es va
portar a terme.
La comunicació entre aquest tram i la resta de la nau es fa
mitjançant un arc molt monumental, format per quatre arcs apuntats en
gradació. Els tres exteriors es recolzen en pilastres, mentre que l'interior
ho fa en dues columnes adossades, que tenen els seus capitells decorats amb
motius vegetals, similars als de l'arc triomfal.
Els dos darrers trams del temple són de factura més simple, amb
una coberta apuntada i situada a menys alçada. La divisió entre els dos
trams es fa mitjançant un arc toral, també apuntat. que es recolza en dues
columnes adossades directament als murs laterals. Els seus capitells són
també vegetals.
En l'interior del temple es conserva una pica baptismal d'època
romànica, decorada amb dues línies d'arcs cecs. També és d'aquesta època la
pila d'aigua beneïda. Destaca per la seva forma troncopiramidal invertida.
En l'exterior del temple veiem una pila de grans dimensions
sense decoració, que avui servei de test. Es troba davant la porta del que
antigament era una farga, per tant ens inclinem a pensar que en realitat era
una pila on s'abocava el ferro roent i no una pila baptismal.
|