Situada en el conegut com a arrabal de Gormaz de Caracena, prop del sector més oriental de la muralla, trobem aquest temple, actualment aïllat d’altres edificacions.

L’església està formada per una sola nau, amb coberta de fusta, que acaba en un absis semicircular, precedit d’un tram presbiteral, cobert amb volta de canó. Aquesta nau va ser elevada en 1783, quan es van modificar les seves finestres.

En la part central del tambor absidal s’obre una finestra de mig punt i una sola esqueixada.

Està decorada amb una arquivolta decorada amb un entrellaçat per la cara frontal i puntes de diamant en l’intradós. Envolta a l’arquivolta una motllura decorada amb un element vegetal ondulant.

L’arquivolta es recolza en dues fines columnes amb els seus capitells esculpits. En el costat dret veiem a dos lleons enfrontats entre ells i separats per un motiu vegetal. En el capitell esquerre, en canvi, trobem a dos grius que unes tiges al voltant dels seus colls.

La nau es comunica amb el presbiteri mitjançant un arc triomfal, que descansa en columnes adossades. Els seus capitells són figurats i de factura més aviat tosca. En el costat nord hi ha la figura d’un centaure, disparant el seu arc cap a dos grius enfrontats. En el capitell sud hi ha dues àguiles també enfrontades, entre les que hi ha un cap de bèstia, una espiga i dues harpies.

S’accedia al temple per dos portes, situades en els murs nord i sud. La primera està actualment cegada. Per tant, l’accés es fa actualment únicament pel costat sud. La porta està formada per un arc de mig punt decorat amb un bossell i perfil de quart de canya. L’envolta un guardapols escacat. L’arc descansava originàriament en dues columnes, que no s’han conservat.

La porta del costat nord és més interessant. Malauradament, no la podem contemplar amb normalitat, doncs està dins el recinte del cementiri i aquest està tancat. Durant una recent reforma es va practicar una obertura en el mur del cementiri per poder-la veure a distància, però d’aquesta manera no podem apreciar els seus detalls...

Està formada per tres arcs de mig punt en gradació. El més interior està decorada amb rosetes circumscrites. L’arc central té decoració en forma de bossell, mentre que l’exterior presenta lòbuls semicirculars en l’angle. Els arcs estan envoltats per un guardapols escacat, que té en l’extrem exterior un motiu de soga.

L’arc exterior es recolza en dues columnes, que tenen els seus capitells esculpits. El del costat dret presenta motius vegetals que ens recorden als capitells gòtics, mentre que en el costat esquerre veiem també motius vegetals amb boles en les puntes.

En el mur sud podem veure dos elements singulars i que en la darrera restauració del temple s’han posat en valor. Es tracta de dos fragments de gelosia, situats en la part inferior de les finestres reconstruïdes. Es desconeix la seva procedència, com la que hi ha en una finestra oberta en la part superior del mur oest.

Adossada als peus de la nau hi trobem el campanar, que va aprofitar l’estructura d’una torre defensiva anterior. Per aquest motiu està lleugerament descentrada respecte la nau i la comunicació entre tots dos espais es fa mitjançant una matussera obertura, practicada sota la porta original de la torre, situada en un punt més elevat i formada per un arc de mig punt. En el segle XVIII es van practicar les actuals finestres on s’allotgen les campanes.

En l’interior del temple es conserva una pila baptismal romànica, totalment llisa a excepció d’una motllura en forma de bossell.