A la falda del turó on es troba l’ermita del Mirón, trobem les restes de dues esglésies romàniques, aixecades en el moment àlgid del creixement demogràfic de Sòria, en el segle XII. Una d’elles és la coneguda com San Agustín Viejo, avui envoltada de camps i molt alterada.

Segons documents de l’època, en 1609 presentava un estat de runa, que va obligar a traslladar la imatge de Sant Antoni i els actes religiosos a l’església de la Santíssima Trinitat. Un cop desaparegut el culte, es va transformar en habitatge, actualment abandonat.

El temple tenia una petita nau rectangular, rematada a l’est per un absis semicircular. Aquest s’ha conservat parcialment, doncs sembla evident que ha estat modificada la seva alçada. La nau i l’absis estan unides per un petit espai presbiteral, que té una finestra d’espitllera en el seu mur sud. Probablement en el mur sud n’hi havia una altra, però aquest mur ha patit nombroses modificacions. Malauradament, no s’ha conservat ni la volta de l’absis ni la del presbiteri, que probablement eren apuntades.

També ha estat molt alterat el mur sud de la nau, mentre que el nord ha resistit millor el pas dels segles. És precisament en el mur de migdia on s’obria la porta d’accés, avui desapareguda. Les restes que trobem davant aquest mur ens fan pensar en l’existència d’un atri o porxo en aquest sector del temple.