Temple inicialment romànic, edificat a finals del segle XII, però profundament reformat en el segle XVII. En aquest moment es derrueix la capçalera original i es substitueix per una de nova amb planta de creu. També s'aixeca una torre de campanar als peus de la nau.

Del temple original es conserven gran part dels murs laterals, fets amb carreus ben tallats en pedra vermellosa. També es conserva l'arc triomfal, que és doble i apuntat i tres arcs torals.

En 1985 va tornar a "brillar" un element que durant molts anys havia restat ocult. Es tracta de la seva portalada romànica, oberta en el mur sud.

Està formada per tres arquivoltes en gradació, protegides per un guardapols decorat amb motius vegetals.

Les arquivoltes dels extrems estan decorades amb bossells, mentre que la central està esculpida amb escenes de caça, rosetes i motius geomètrics.

L'escena del costat esquerra està formada per un personatge que porta una llança mentre toca el corn. Un animal, perseguit per un gos, es sent atret per la crida del corn i s'acosta al home.

En l'escena del costa dret tornem a veure una figura humana que porta una llança, en aquest cas acompanyat per dos gossos.

Envolten el timpà alguns elements decoratius com poden ser creus circumscrites, estrelles i motius vegetals i en ziga-zaga.

Les tres arquivoltes es recolzen en tres parelles de columnes, que tenen els seus capitells esculpits. El capitell situat més a l'esquerra està decorat amb parelles d'aus. El capitell central té dues parelles d'homes lluitant, mentre que en el més interior es va representar a un home que li clava la llança a un animal.

El costat dret va partir la mutilació de la columna més exterior per la construcció d'un contrafort. Així dons només es conserven dos dels seus capitells. El més interior esta decorat amb dues aus, mentre que en l'altre veiem una sirena de doble cua. Els àbacs estan decorats amb motius vegetals entrellaçats.

Però sens dubte, l'element més característic d'aquesta portalada és el seu timpà. En ell podem veure un crismó flanquejat per dos clergues vestits amb estola i maniple. Envolta el timpà un arc decorat amb motius vegetals i geomètrics.

Normalment els crismons apareixen en solitari o estan acompanyats del tetramorf o bèsties que el protegeixen, però en cap cas, excepte aquí, apareix flanquejat per dos religiosos.

És interessant aquest timpà per l'existència d'un crismó, doncs no és un element habitual en les terres sorianes. Només n'hi ha dos en tota la província. Si que el podem trobar habitualment a l'Aragó, a Navarra i Catalunya, però no en terres castellanes. Probablement això sigui com a conseqüència de la vinculació d'aquest temple a la diòcesi de Sigüenza, el bisbe de la qual entre el 1192 i 1221 va ser don Rodrigo, d'origen aragonès.

El timpà es recolza en dos muntants, que estan decorats amb motius vegetals.