Com molts dels temples de la zona, va ser aixecat a finals del segle XII, però va patir importants modificacions en els segles XVIII i XIX.

Està format per una sola nau capçada a l'est per un absis rectangular i cobert amb volta de canó. La nau i l'absis es comuniquen mitjançant un arc triomfal de mig punt, que es recolza en dues columnes amb capitells vegetals. En 1648 es va adossar una sagristia al costat sud de l'absis.

En el mur est de l'absis trobem una finestra, actualment cegada, però que conserva part dels seus elements originals.

Està formada per un arc de mig punt, que es recolza en dues columnes, amb capitells de temàtica vegetal. L'arc està decorat amb un fi bossell a l'aresta i mitja canya a la resta. Està protegit per un guardapols escacat.

També s'han conservat d'època romànica algunes mènsules que recorren els murs nord i sud de l'absis. Alguns són de temàtica geomètrica, amb boles i volutes, però també veiem un cap animal i un d'humà i una figura antropomorfa, molt erosionada i el que sembla un carner, que ha quedat encastat en el mur de la sagristia.

En el mur nord trobem un element que originàriament no ocupava aquest espai. Es desconeix quina era la seva ubicació original, però en 1949 es va instal·lar aquí. Van ser necessaris nous carreus i dovelles per tornar a muntar aquesta porta. Aquests es van fer amb pedra més clara per poder distingir-los clarament. 

Està formada per un arc de mig punt, protegida per un guardapols llis. L'arc descansa en dues columnes amb capitells vegetals.