Galícia - Província de Lugo
Santa Cruz de Retorta
(Palas de rei, Lugo)
42º 56,826'N ; 7º 44,541'O
Temple construït durant la segona meitat del segle XII i que malgrat els afegits
posteriors, conserva la planta romànica.
El temple està format per una sola nau, amb coberta de
fusta, capçada a l'est per un absis rectangular i a la que se li va adossar
una sagristia pel costat nord.
L'absis va ser sobrealçat per igualar-lo a
l'alçada del temple, com es pot veure clarament en el mur est.
En la part central de l'absis s'obre una interessant
finestra de mig punt i decorada amb una arquivolta, que es recolza en dues
columnes i que té un guardapols amb motius geomètrics esculpits.
La columna del costat esquerre té el fust decorat amb
un motiu helicoïdal, mentre que la del costat dret té incisions de tipus
geomètric. Els dos capitells tenen una factura molt simple a base d'elements
vegetals.
En l'arc podem veure una gelosia. No hem trobat cap
informació fiable sobre ella. Només una web la situa com un element del segle
V, feta pels sueus... Tenint en compte que en aquell moment els sueus encara
no s'havien convertit al cristianisme i tot just era un regne incipient, ens
sembla molt agosarada aquesta afirmació. A nosaltres ens sembla un element
modern, però en cas que fos més antic no seria anterior al segle IX.
En el mur oest trobem una de les dos portes que té el
temple. Està formada per un senzill arc de mig punt, que envolta un curiós
timpà.
En el timpà es va representar a Crist, com a Déu
creador de l'Univers. Està flanquejat pel sol, la lluna i les estrelles.
El temple té una altra porta en el mur nord. En aquest
cas també és de mig punt, però té una arquivolta, que està decorada amb un
motiu de ziga-zaga.
Aquesta arquivolta es recolza en dues columnes amb
capitells de tipus vegetal.
En el timpà es va esculpir un crismó al que li falten les lletres alfa i omega. A banda i banda del crismó sembla que es van esculpir unes lletres, que en el costat esquerre estan molt erosionades i en el costat dret veiem Pel PRE, que alguns autors han identificat com PELAGIO PRESBÍTERO, el patrocinador de l'obra. |