Temple edificat a finals del segle XII, a jutjar per la temàtica i forma de les mènsules que hi ha sota la cornisa, doncs no tenim notícies històriques de l'edifici, que ens permeti establir una data més concreta. En el segle XVIII es reforma la façana oest i es construeix la sagristia, adossada al mur nord de l'absis.

Ens trobem davant d'un típic temple del romànic rural de Galícia. Té una sola nau, de reduïdes dimensions i capçada a l'est per un absis rectangular força llarg.

En el mur sud s'han conservat onze mènsules. Aquestes són bàsicament llises, destacant una on hi esculpit un rèptil. També en trobem en els murs sud i nord de l'absis. Allà podem veure una figura humana, molt erosionada, que està ajaguda i sembla agafar-se les cames amb les mans a l'alçada del genoll. La resta són geomètrics o vegetals, però tots presenten una degradació molt important.

El temple té dues portes d'accés, una en el mur sud i l'altra en l'oest, però totes dues de factura moderna. Tampoc cap de les finestres corresponen a la construcció original.