El lloc d'Elviña ha estat ocupat des de l'antiguitat, com ho demostra el Castro Elviña, situat sobre un petit turó a l'oest del nucli actual de població. En un moment indeterminat en l'alta edat mitjana, s'abandona el castro i la població s'estableix en la ubicació actual. La primera notícia escrita que hem conservat de la vila data de mitjans del segle IX, quan el comte Alvito i les seves germanes Vistiberga, Urraca i Odrocia van cedir aquesta població al monestir de Santa María de Cambre. El topònim medieval era San Vicenco do Viña, doncs la producció de vi va ser molt important durant segles, fins al punt que s'exportava des del port d'A Coruña.

El 9 de desembre de 1933 l'església va ser incendiada, com molts altres temples de la zona. Al poc temps es va començar la seva reparació, però no va ser fins l'any 1940 que es van realitzar tasques de restauració.

El temple està format per una nau, amb una volta moderna, que substitueix l'antiga coberta de fusta. Aquesta nova coberta està dividida em tres trams gràcies a tres arcs que es recolzen en columnes, també de factura moderna. La nau està capçada a l'est amb un absis rectangular. Aquest està cobert amb una volta de canó, reforçada per un arc toral. El capitell del costat dret està decorat amb motius vegetals. Entre ells veiem un cap de felí. També hi ha dues aus en la cara frontal, que giren el seu coll per picar les volutes del angles del capitell. En les cares laterals hi ha un felí esculpit. També presenta decoració vegetal el cimaci. De fet és l'únic decorat de tot el temple. En el collarí es va tallar un motiu de soga.  El capitell esquerre té motius entrellaçats en la part inferior, que acaben en volutes. El collarí també és de soga. Les bases també estan decorades. Són de tipus àtic. Destaca la del costat nord, decorada amb boles, motius de soga i una ziga-zaga. També la unió entre les bases i el plint té una decoració a base de boles o de flors circumscrites.

La comunicació entre l'absis i la nau es fa mitjançant un arc triomfal doble, de mig punt i lleugerament peraltat.  L'arc intern descansa en dues columnes Els seus capitells són de tipus vegetal, amb petits caps felins en la part central i en les cares laterals.

Sobre l'arc triomfal s'obre una gran rosassa, que en descripcions anteriors a la restauració del segle XX no existia. Per tant, creiem que va ser afegida durant aquestes obres.

En el mur est s'obria una finestra, cegada per la presència d'un retaule. Només es conserva el guardapols escacat i les impostes llises.

Sota la teulada del mur sud de l'absis trobem quatre mènsules esculpides. Veiem esculpits el cap d'un bòvid, dues fulles rematades en una voluta i una bola, una figura humana i una mènsula decorada amb cinc rotlles.

També és conserven les del mur nord, en aquest cas van quedar dins la sagristia. Hi ha un bòvid, un quadrúpede amb la cua enroscada i amb el cap girat, una figura humana de cap per avall i una mènsula amb la mateixa temàtica vegetal del mur sud.

La façana oest és la part més interessant del temple. En ella s'obre la porta d'accés principal. Està formada per tres arcs de mig punt en gradació, protegits per un guardapols llis.

Els tres arcs  descansen en tres parelles de columnes, que tenen els seus capitells esculpits. El capitell més exterior del costat esquerre és de tipus vegetal. El central és el més interessant de tota la portalada  doncs a banda de ser el més elaborat, malgrat la seva tosca factura, també és el que presenta menys erosió. En l'angle hi ha un motiu vegetal acabat en una voluta. A la seva esquerra hi ha un personatge amb la boca oberta i la mà al pit. A la dreta un quadrúpede que sembla un lleó. El tercer capitell és similar, però en aquest cas els dos elements que hi ha en els extrems són quadrúpedes molt erosionats.

En el costat dret de la portalada, els tres capitells són de temàtica vegetal.

En el mur nord ha estat profundament reformat com es pot veure en la diferència existent de paraments. Mentre que el mur original està fet a base de carreus de granit polits i ben tallats, la resta del mur està fet amb pedruscall unit amb molt morter. En aquest mur hi ha una antiga porta, actualment cegada. És de factura senzilla, sense decoració.

En el mur sud trobem una porta de similars característiques. Es tracta d'una porta feta amb un arc de mig punt adovellat, que descansa en impostes llises.

En les dovelles es van gravar diversos símbols.

També s'ha conservat un dels muntants, que té la forma del cap d'un bòvid.