Les primeres notícies del Burgum de Ponteminei daten de principis del segle XI, quan era una de les possessions del monestir de Loyo de los Caballeros, que era de l'ordre de Sant Jaume. El poble es va crear al voltant d'un pont, d'origen romà, utilitzat pels peregrins que anaven a Compostela.

Precisament per aquest motiu es va construir un hospital, per atendre les necessitats dels peregrins que feien el camí. La seva capella, dedicada a Sant Pere, era el primer edifici que veien en accedir al poble.

En 1963 la construcció d'un embassament va submergir el poble sota les aigües del riu Miño. En aquest cas es va optar per traslladar únicament la façana oest i no tot el temple com en el cas de l'església de Sant Xoan. La resta del temple és de fàbrica moderna.

La porta d’accés està formada per tres arquivoltes de mig punt decorades amb botons florals i escòcies escacades.

Les arquivoltes es recolzen en tres parelles de columnes. Els dos capitells interiors estan decorats amb grius i aus afrontats. En canvi, els altres quatre capitells tenen temàtica vegetal.

En el timpà hi ha dos petits arcs, decorats amb incisions a mode d’arcs cecs. Al seu damunt trobem una inscripció en que es detalla la consagració del temple per part del bisbe de Lugo, Rodrigo II, l’any 1182.

El timpà es recolza en dos muntants en forma de cap de brau.