Els orígens de l’antic monestir, dedicat a Sant Pelai, es remunten al segle X, quan el sant, d’origen gallec, va patir el martiri a la ciutat de Còrdova.  Fou per aquelles dates que va ser donat a la mitra de Lugo, de la que encara depèn.

De l’antic cenobi, només queda en peu l’església i el palau episcopal, adossat posteriorment a la part nord del temple i es van restaurar fa poc els seus murs, doncs es va esfondrar en gran part degut al seu abandonament. En el passat va ser utilitzat com a residència d’estiueig dels bisbes de Lugo.

Aquest temple, construït l'any 117, manté moltes similituds amb el veí de Santo Estevo de Ribas de Miño. Està format per una sola nau, amb una coberta de fusta a dos aigües, reforçada per quatre arcs de diafragma apuntats.

Els arcs es recolzen en uns capitells llisos, que descansen en columnes adossades als murs laterals.

En cadascun dels espais existents entre les columnes, s’obre una finestra de mig punt, decorada amb una arquivolta. Els seus capitells estan esculpits amb motius vegetals. Una imposta decorada amb motius escacats, recorre els murs laterals per sota del nivell de les finestres.

Per la part exterior, es manté la divisió en cinc trams gràcies a la presència dels contraforts rectangulars.

Les finestres i la imposta mantenen la mateixa decoració que podem veure en l’interior del temple, tot i que l'arquivolta està decorada amb botons florals.

A diferència del que succeeix en Santo Estevo, els contraforts en el mur sud no s’uneixen formant arcs de mig punt. De totes maneres, en la part superior d’aquests contraforts podem veure l’arrencada dels arcs i del seu guardapols escacat. Es curiós, per que pel costat nord si que es van construir aquests arcs. No són visibles des de l'exterior, per que s'hi va adossar el palau episcopal. Des del seu interior ens asseguren que si es poden veure, però el mal estat del paviment del palau no permet accedir al seu interior. Aleshores, per què en el costat sud no es van construir? Probablement respon a un error de càlcul.

Per la part interior del temple, la part més occidental dels murs laterals està decorada amb arcs de mig punt, envoltats per una motllura escacada.

La porta principal es troba en el mur oest. Com en el cas de Santo Estevo, està flanquejada per dos arcs a mode de falses portes.

La porta està formada per quatre arquivoltes decorades amb senzills botons florals, protegides per un guardapols escacat.

Les arquivoltes es recolzen en columnes, que tenen esculpits els capitells amb parelles d’animals fantàstics. En el costat dret veiem a dos centaures en el capitell exterior, dos quadrúpedes en el primer i tercer capitell i dues aus en el segon.

Els mateixos motius, però més desgastats, són els que trobem en el costat esquerre.

El timpà llis està recolzat en dos muntants, esculpits amb cares d’animals feréstecs.

En el mur sud trobem una altra porta. En aquest cas és de reduïdes dimensions. Un petit arc de mig punt està resseguit per una imposta escacada.

El timpà està decorat amb un arc decorat amb dos nivells d’arcs cecs, similar als que trobem en l’església de San Pedro de Portomarín.

Sostenen els timpà uns muntants esculpits amb caps de bous.

En el mur nord trobem una altra porta, que comunica amb el palau abacial. És de mig punt i està envoltada per una motllura escacada.

El seu timpà és llis i es recolza en dos muntants esculpits amb caps de bèsties ferotges.

La capçalera del temple està formada per un absis semicircular, dividida per tres semicolumnes adossades.

Els capitells de les columnes tenen temàtica vegetal.

També estan esculpides, però amb motius geomètrics, les mènsules en que es recolza la teulada. Al costat sud de l'absis, podem veure un curiós joc de l'alquerc de 9 gravat en un carreu.

En cadascun dels espais en que es divideix l'absis s’obre una finestra.

La central està decorada amb una arquivolta, esculpida amb botons florals i protegida per un guardapols escacat. L’arquivolta es recolza en dos columnes, amb els capitells esculpits amb motius vegetals.

Per la part interior es repeteix aquesta mateixa distribució. S'obren tres finestres entre dues línies d'imposta escacades.

La central està decorada amb una arquivolta recolzada en dues columnes, que tenen els seus capitells esculpits amb motius vegetals.

L'absis s'uneix a la nau mitjançant un tram presbiteral, cobert amb una volta de canó. Tant l'arc triomfal com l'arc que hi ha en la unió entre l'absis i el presbiteri, són de mig punt i es recolzen en columnes cilíndriques adossades. Els seus capitells són de tipus vegetal

Als peus de la nau trobem una bella pila baptismal. Està decorada amb motius florals de tradició celta i el que sembla unes figures humanes molt esquemàtiques.

En la part interior també es va esculpir una figura humana molt esquemàtica.

Adossat al costat nord de l'església trobem el palau d'estiu dels bisbes de Lugo. Inicialment, en el segle XIII es va adossar una torre al temple. Posteriorment s'hi va afegir una altra i en el segle XV s'aprofiten aquestes estructures per a construir el palau.

Malauradament el palau va estar molts anys abandonat. Això va provocar, primer l'ensorrament de la teulada i posteriorment part de la façana oest a finals del 2010. Aquesta no va ser reparada fins cinc anys més tard, però l'interior del palau i les altres façanes segueixen sense restaurar.

En el mur nord es conserven dues finestres aprofitades de construccions anteriors.