No tenim notícies històriques que ens parlin d'aquesta església, malgrat ser una de les més populars de la comarca, amb diverses romeries i tradicions, com la coneguda com a "cambio de tella". 

Aquesta tradició consisteix en que les dones dels mariners pugen a la teulada del temple, des de la gran roca que hi ha al seu costat i giren una teula per "controlar" els vents i que aquests siguin favorables als mariners. També les solteres pujaven a la teulada el dia de l'aplec i giraven una teula per trobar marit abans del proper aplec.

Malgrat les reformes i l'afegit de la sagristia, conserva l'estructura del temple aixecat a finals del segle XII. Està format per una sola nau amb coberta de fusta i capçada a l'est per un absis rectangular. La nau va ser força alterada en el segle XVIII, moment en que també es modifica la porta d'entrada.

L'absis està cobert amb una volta de canó, reforçada per un arc toral. Aquest descansa en dues columnes amb els seus capitells vegetals, tallats d'una manera molt simple. Són del mateix estil els capitells de l'arc triomfal, de mig punt i lleugerament rebaixat.

En el mur est de la capçalera s'obria una finestra, actualment cegada. Era d'una sola esqueixada, protegida per una arquivolta de mig punt, que descansa en columnes.

Els seus capitells i bases estan molt erosionats, degut als forts vents de la zona i per la curiosa tradició de llençar una teula contra ella el dia de l'aplec. També està força erosionat el guardapols escacat que envolta l'arquivolta.

El mur nord de l'absis ha quedat ocult per la sagristia, mentre que el mur sud conserva la seva fisonomia. La cornisa està decorada amb petites boles.

Sis mènsules sense decoració serveixen de suport a la cornisa.

Val la pena pujar fins aquest petit turó per gaudir de les interessants vistes que ens ofereix aquest indret, només "espatllades per la presència d'un important polígon industrial als peus del temple.