No trobem cap notícia escrita d’aquest temple fins l’any 1438, quan apareix en un document de concòrdia entre el comte Juan Manrique, senyor de Castañeda i l’abat Juan Fernández de Santa Cruz de Castañeda.

L’antic temple romànic, aixecat en la primera meitat del segle XII, ha estat profundament reformat al llarg dels segles. Exteriorment només es conserva la porta d’entrada, situada en el mur sud i protegida per un porxo de factura moderna. Està formada per cinc arcs de mig punt en gradació.

Els dos arcs parells descansen un dues parelles de columnes, que tenen uns capitells decorats amb motius vegetals molt simples, excepte el capitell interior dret, que presenta el que sembla un cavall amb les potes davanteres aixecades.

El temple va ser reformat en època barroca, esborrant pràcticament per complert l’empremta romànica. Aquesta es conserva en els murs del presbiteri, on veiem dos arcs oberts en el mur en cada costat. Aquests arcs estan resseguits per un guardapols de niu d’abella i descansen en columnes amb els seus capitells esculpits amb espirals que es creuen, motius vegetals i boles encaputxades.

En l’interior del temple es conserva un capitell, la procedència del qual es desconeix i que ha patit importants mutilacions. Només podem veure una figura central, flanquejada per dos més, que tenen la mà dreta alçada. 

També es conserva una pila baptismal totalment llisa.