Cantàbria
Santa Maria de Retortillo
(Campoo de Enmedio)
42º 59,138'N ; 4º 06,819'O
Aquest temple s'alça damunt les restes del que en el passat va ser la ciutat
romana de Julióbriga. Als voltants de l'església podem veure les nombroses
estructures d'edificis que s'han excavat fins al moment.
En el cartulari de
Santillana del 1057 trobem la primera menció del lloc de Rivo Tortillo.
Posteriorment es difícil localitzar documents que ens parlin d'aquest indret i
no podem concretar si el temple depenia d'aquest monestir o simplement hi
tenia alguns bens a la zona.
L'església està formada per una sola nau, creiem que
inicialment coberta amb volta de canó reforçada per dos arcs torals,
però que posteriorment es va substituir per una volta gòtica, que és la que ha
arribat fins els nostres dies. Està capçada a l'est per un absis semicircular,
precedit per un presbiteri força interessant.
Exteriorment l'absis està dividit en tres espais gràcies a dos contraforts que
en la part superior es transformen en dues columnes dobles. En cadascun
d'aquests tres espais s'obre una finestra de mig punt i doble esqueixada.
Les finestres del costat dret i esquerre tenen els
seus arcs en gradació, sense cap columna. Un guardapols ressegueix l'arc
exterior i es perllonga per la resta del tambor absidal a mode de imposta.
Està decorat amb motius florals. Per sota les finestres trobem una imposta
decorada amb motius molt similars.
La finestra central, en canvi, presenta dues columnes
amb els seus capitells decorats. En el costat esquerre veiem a dos animals
rampants, mentre que en el costat dret hi ha dues aus.
Les finestres segueixen el mateix patró decoratiu per
la part interior i per tant només té columnes la central. En aquest cas els
capitells són de temàtica vegetal. Les tres finestres es troben entre dues
impostes decorades amb flors circumscrites. La imposta inferior es va mutilar
en les parts que discorria per les finestres laterals, doncs es van modificar
per permetre l'entrada de més llum.
Les dues parelles de columnes que divideixen el tambor
absidal acaben en capitells esculpits sota la cornisa, que està decorada amb
mitges boles. Malgrat estar força
erosionats, en un d'ells podem veure a dos quadrúpedes enfrontats i que
sostenen amb una pota el que sembla un cap humà. En l'altre capitell es van
esculpir motius vegetals.
També sota la cornisa, trobem la presència de mènsules esculpides, molt
desgastades. En el tram sud de l'absis veiem un cilindre perpendicular del cavet, un ocell, una aspa amb espirals en els extrems i una mènsula molt
erosionada.
També estan molt erosionats les dues primeres del
tram central. En les següents apreciem un cap humà, un cosa esculpida sobre un
cavet, totalment erosionada i un àliga que ha perdut el cap.
En el darrer tram trobem un animal, probablement un cérvol, una altra
mènsula amb
alguna cosa esculpida en el cavet, i un altre animal corbat.
Aquesta decoració continuava en el presbiteri i en els murs laterals
de la nau, si
bé s'han perdut alguns trams per les reparacions que ha patit el temple al
llarg dels segles o per l'erosió. En el costat sud del presbiteri veiem
decoracions a base de creus inscrites en un quadrat en la primera mènsula. La
segona està tan erosionada que és impossible saber que representava. Les tres
següents tenen tres seccions de piràmide truncades. Les dos darreres semblen
representar a una figura humana i a una llebre.
Les mènsules del costat nord presenten una elevada
erosió. Creiem que les dues primeres representaven dos caps humans, mentre que
la tercera té una bola encaputxada. A continuació veiem un ocell amb la seva
cria i dos mènsules amb seccions de piràmide truncades.
L'interior del presbiteri està bellament decorat amb
dues parelles d'arcs cecs de mig punt, sota una imposta, que és la prolongació
de la inferior de l'absis.
Els arcs estan decorats externament amb un
guardapols escacat, Just al damunt del punt d'unió entre els dos arcs, en el carcanyol es van col·locar dos animals esculpits. En el mur nord veiem dues
aus que es donen l'esquena (coloms o perdius). En el mur sud, en canvi, es van
esculpir dos lleons enfrontats.
Cadascuna d'aquesta parella d'arcs es recolzen en tres columnes amb els
capitells esculpits. En el mur de tramuntana veiem un capitell vegetal a
l'esquerra. El capitell central presenta a una dona flanquejada per dos
lleons, que li posen una pota sobre el pit, mentre ella té les seves mans al
ventre. El darrer capitell té esculpits dos grius enfrontats.
Els grius enfrontats són també els protagonistes del capitell esquerre del
mur sud. El capitell central és força singular. Està ple d'animals fantàstics,
que en els angles s'abracen i tenen el cap comú. En els laterals del capitell
trobem un altre d'aquests éssers en posició rampant. Destaquen els seus ulls
molt ametllats. El tercer capitell té esculpides unes boles amb caputxa,
distribuïdes en dos nivells.
Si aixequem la vista ens trobarem amb l'arc triomfal de perfil apuntat.
Aquest descansa en dues columnes, que tenen uns capitells bellament esculpits.
De fet, són els elements escultòrics més interessants del temple.
El capitell
del costat nord representa a dos cavallers en plena lluita. Un d'ells porta
una llança que està impactant en l'escut del seu rival, que alça la mà
brandant una espasa. El que rep l'impacte de la llança té un escut rodó, típic
dels exercits musulmans i l'altre té un escut de gota d'aigua i porta cota de
malla, característiques d'un cavaller cristià. Per tant, ens representa la
clàssica lluita entre el bé i el mal.
En el capitell del costat de migdia tornem a trobar una lluita entre cavallers,
en aquest cas tots dos armats amb una espasa i vestits amb cota de malla.
Entre tots dos veiem a una dona, que s'interposa i agafa amb les mans les
regnes dels cavalls. En tots dos capitells darrera els cavallers es va
esculpir un ric repertori de motius vegetals.
És interessant la base de la columna nord, on podem
veure caps esculpits en els angles.
La imposta, que separa la volta de l'absis i la del
presbiteri dels murs laterals. està bellament decorada amb flors
circumscrites.
Actualment s'accedeix al temple únicament pel mur sud.
Allí trobem una porta de molt senzilla factura, formada per tres arcs de mig
punt en gradació.
Els arcs descansen directament en els cimacis decorats amb motiu de niu
d'abella, els del costat dret.
Al damunt de la porta hi ha encastat en el mur un timpà. Es desconeix el
motiu pel qual es troba en aquesta posició. Una possible teoria és que formés
part d'un moment constructiu anterior, o formés part de l'altra porta que té
el temple.
En el timpà veiem representat dos monstres alats, que s'agafen per una de
les potes. De l'altra pota davantera els hi surt una creu. Sobre les potes que
entrecreuen hi ha una creu circumscrita. Al damunt de les dues bèsties trobem
a dos àngels que sostenen una creu llatina de tipus asturià.
Però el temple
tenia una altra porta molt més monumental. Aquesta s'obre en l'antic mur oest
del temple sota la gran espadanya de dos pisos. En algun moment es va decidir ampliar el temple vers ponent i s'afegeix una
capella, on s'hi va col·locar la pica baptismal romànica, que va deixar la portalada oculta des de l'exterior. Per sort, es va
conservar...
Està formada per tres arquivoltes de mig punt en
gradació i decorades amb bordó. Les tres descansen en un parell de columnes
amb els capitells esculpits.
En el costat esquerre, tot i que erosionats, es poden veure diversos
animals enfrontats com harpies i lleons. En el costat dret veiem a un home
lluitant amb una bèstia, harpies, monstres alats i altres animals.
Fa uns anys es va retirar la pica baptismal d'aquest espai i es va col·locar
als peus de la nau, en el costat nord. és totalment llisa, sense cap
decoració.
Des de l'interior de la sagristia podem veure les
restes d'una antiga torre o escala circular, que probablement permetia l'accés
al campanar romànic.
Al costat del temple i barrejades entre les restes romanes, trobem nombrosos
enterraments d'època alt medieval, alguns dels quals són tombes antropomorfes
excavades en blocs de pedra.
No voldríem acabar aquest text sense un
agraïment al rector de la parròquia, que ens va permetre l'accés al temple i
ens va facilitar la presa d'imatges per a poder fer aquesta pàgina.
|