Cantàbria
Santa Maria d'Hoyos
(Valdeolea)
42º 56,468'N ; 4º 08,915'O
Les primeres notícies del lloc d'Hoyos les trobem l'any 1275, en un document
on es relata la donació d'uns bens per part dels germans Sandoval al
monestir de Santa Maria d'Aguilar de Campoo.
El temple està format per una sola nau capçada a l'est
per un absis semicircular, precedit d'un curt espai presbiteral.
A aquesta estructura se li van afegir en el segle XVII
una torre als peus de la nau, una capella en el costat nord i un porxo en el
mur sud, al que se li va afegir la sagristia.
Exteriorment l'absis està dividit en tres espais, separats per dues columnes.
En el tram central s'obre una finestra de doble esqueixada.
La finestra està decorada per la part exterior amb una
arquivolta, que descansa en dues columnes, que tenen els seus capitells
decorats amb motius vegetals
Per la part interior, la finestra presenta una
decoració similar, però que ha quedat oculta per la presència d'un retaule
barroc.
Sota la teulada de l'absis i el presbiteri podem veure una cornisa
decorada amb rombes, que es recolza en mènsules esculpides. Començarem
la descripció d'aquestes pel presbiteri sud. La mènsula més occidental té
esculpida una cigonya a la que se li enrosca una serp al coll. A
continuació veiem un home assegut amb una massa (picapedrer?) i una llebre de
llargues orelles.
La primera mènsula de l'absis és llisa. La següent
torna a mostrar un home assegut, en aquest cas amb un llibre a les mans. A
continuació tornem a trobar a un altre picapedrer que porta un pic. En el
carrer central de l'absis veiem una mènsula de temàtica vegetal amb una
flor, una altra vegetal amb dos fruits i una amb quatre fruites amb
motius entrellaçats. També trobem un animal amb la boca oberta, una
mènsula amb quatre fulles que s'ajunten en la part central i una decorada amb
una fulla d'acant. En el costat nord de l'absis veiem una mènsula amb dos
rotlles en els extrems, una altra similar, però amb dos triangles entre els
rotlles i dues de cavet.
En el costat nord del presbiteri hi ha dues
mènsules de proa de vaixell i una decorada amb fulla vegetal amb la punta
enroscada.
També presenten decoració les dues columnes que divideixen l'absis. Els
seus capitells estan decorats amb entrellaçats vegetals. El del costat sud
també presenta dues harpies enfrontades i molt desgastades.
Les bases d'aquestes columnes també estan decorats amb uns arcs de mig punt
cecs i un motiu que ens recorda a unes mitges o botes de l'època en els angles
de la columna dreta i boles en l'esquerra.
L'absis presenta per sota de la finestra una imposta decorada amb rombes.
S'accedeix al temple per una porta oberta en el mur sud molt simple,
formada per dos arcs de mig punt en gradació.
De l'interior del temple destacarem l'arc triomfal. És de perfil apuntat i
doblat. L'exterior està decorat amb un uns dents de serra. L'interior, en
canvi, està recolzat en dues columnes adossades als murs laterals.
El capitell del costat esquerre té representant a Crist en majestat amb les
mans alçades, flanquejat per dues parelles de personatges amb els símbols de
la passió. En el cimaci veiem un cap d'animal en els angles, de la boca del
qual surten tiges vegetals.
El capitell de la dreta representa a Daniel amb els lleons. La figura del
sant és molt similar a la de Crist en l'altre capitell. En aquest cas el
cimaci està format per fulles planes.
Les bases estan decorades amb un fris de dents de serra i les botes o
calces, que hem vist en la columna de l'absis, en els angles en la base del
costat esquerre i flors de llis en la del costat dret.
L'absis i el presbiteri estan recorreguts per una imposta decorada amb
flors de quatre pètals circumscrites.
També estan decorats amb pintures del segle XVI. Són de tipus geomètric i
decoratiu a base de rombes, cercles i altres motius entrellaçats. Sota la
imposta del costat nord hi ha una inscripció on ens diu qui va ser el pintor
(Juan de Arana) i qui era el capellà en aquell moment (Juan Seco).
Malauradament, la data resulta de difícil interpretació i només es pot deduir
que es van fer en algun moment del segle XVI.
|