El lloc de Quintanilla de Rucandio es troba en un dels extrems de la vall de Valderredible, fent frontera amb la província de Burgos. La seva església, que data de finals del segle XII o començaments del XIII, va ser construïda amb carreus ben tallats i disposats en fileres regulars.

Està formada per una sola nau, que acaba en un absis semicircular, precedit d'un curt tram presbiteral.

L’absis està dividit exteriorment en tres espais gràcies a dues columnes adossades. El capitell de la columna situada més al sud és llis, mentre que l'altre té decoració vegetal molt esquemàtica.

En el tram central de l'absis s'obre una finestra de mig punt i doble esqueixada. L'arc està envoltat per un senzill guardapols llis i es recolza en dues columnes amb els capitells esculpits. El del costat esquerre és de tipus vegetal, mentre que el del costat dret té un entrellaçat en la part superior.

Interiorment la finestra presenta una estructura similar, amb el capitell esquerre decorat amb motius vegetals i boles, mentre que el del costat dret és purament vegetal.

En el mur sud del presbiteri trobem una altra finestra, en aquest cas lleugerament apuntada, sembla que per la poca perícia a l'hora de construir-la. Els capitells són de temàtica vegetal, tot i que es troben una mica erosionats.

Per la part interior, veiem els capitells mutilats, probablement per la ubicació d'algun retaule. Tots dos són de temàtica vegetal.

L'arc triomfal és doble i de mig punt. L'arc interior descansa en dues columnes, amb capitells decorats amb motius vegetals molt simples i boles encaputxades.

Entre els segles XVI i XVII es va afegir un pòrtic i un campanar de cadireta sobre el mur sud, al que s'hi pot accedir gràcies a una torre cilíndrica.

També  en aquesta època es va afegir la sagristia en el costat nord del temple.

En el porxo d'entrada trobem una de les peces més importants, que conserva aquest temple. Es tracta d'un timpà gòtic on es representa l’Epifania. Es creu que formava part d’una desapareguda portada romànica tardana, que probablement s'obria en el mateix lloc que l'actual. Representa l’adoració del Reis, que estan col·locats a l’esquerra de la Mare de Deu amb el Nen i Sant Josep a la seva dreta mig endormiscat. Damunt d’ells hi ha l’Estel de Betlem.

Malauradament està en molt mal estat, doncs està molt erosionada. Malgrat això podem veure una excel·lent manufactura, especialment en la cara de la Mare de Déu.

Sota d'aquest timpà, trobem la pica baptismal d'època romànica. És totalment llisa i presenta una esquerda de dalt a baix.