Ens trobem davant un temple del que no hi ha documentació fins l’any 1352, quan apareix citat en el Becerro de las Behetrías, document encarregat per Pere I de Castella.

Aquesta església es va construir a meitats del segle XII i ha estat pràcticament inalterada fins l’any 1565, quan es va col·locar un cor de fusta als peus de la nau. Sabem que aquest va ser el moment gràcies a una inscripció que hi ha a la biga frontal, on consten els promotors i el mestre d’obra.

Està formada per una petita nau, amb coberta de fusta, que acaba en un absis més estret i més baix.

Exteriorment el tambor absidal està dividit en tres espais gràcies a dos contraforts. Sorprèn que no arribin a terra i per tant no facin la seva feina. En la part central s’obre una finestra d’una sola esqueixada.

Per la part interior, l’absis està separat de la nau per un arc triomfal de mig punt, que es recolza en dues columnes adossades.

Els seus capitells estan decorats d’una manera molt esquemàtica i conserven policromia. En el del costat esquerre veiem a dos llops que envolten a dos burros. Per sobre, un fris de boles amb caputxa. En el cimaci veiem caps d’animals i boles en els angles i parelles de perdius enfrontades a les cares.

El capitell dret té la representació d’un torneig entre dos janets. Entre tots dos hi ha una àguila, en la part baixa del capitel. En la part esquerra veiem dues àligues, una a sobre de l’altra i unides per les potes. Completen la decoració dos grans caps d’animal amb la boca oberta.

El cimaci està decorat amb arcs de mig punt, que allotgen lleons, que recolzen les seves potes en les columnes d’aquests arquets.

En el mateix mur on s’obre l’arc triomfal podem veure un Crist Crucificat romànic, tallat en pedra i que està clavat en una creu patada.

Trobem un altre element esculpit en l’exterior del temple. Es troba en l’angle sud-est, i podem veure representada una figura humana molt desgastada.

La porta d’accés es troba en el mur sud. Com tot el temple és de senzilla factura. Està formada per un arc apuntat, resseguit per un guardapols llis.

En la part superior d’aquest mur veiem diversos fragments d’una cornisa escacada.

El temple tenia una altra porta, en el mur nord al costat del presbiteri. Desconeixem la seva utilitat, doncs sense una excavació arqueològica en aquest indret és difícil determinar si comunicava amb alguna estança, com una sagristia o un campanar.

Quan en 1980 es va restaurar el temple, a l’absis va aparèixer una ara romana, dedicada als deus del convent, que ens parla sobre l’ocupació d’aquest indret des de l’antiguitat.

En la part inferior de l’absis veiem un forat, practicat durant la Guerra Civil, per allotjar-hi un punt de defensa de l’exercit republicà.

Des d'aquesta web volem agraïr totes les facilitats que ens van donar les guies turístiques de Valdeolea per gaudir de petits tressors com aquest, fotografiar-lo i poder-lo compartir amb vosaltres. Us recomanem que, si podeu, us hi acosteu i en gaudiu en persona. També volem fer un reconeixement a la seva feina en la difusió del patrimoni cultural càntabre. Gràcies. Malauradament, a la resta de la comunitat autònoma no hi ha la mateixa determinació a l'hora de compartir el patrimoni amb els forasters.