El 19 de novembre de 1169, Alfons VIII va donar a la Catedral de Burgos el monestir de San Miguel de Cejancas i el monestir de Santa Juliana, que depenia del primer.

El temple conserva encara les traces romàniques malgrat que va ser molt reformada entre els segles XVI i XVII. Està formada per una sola nau, capçada a l’est per un absis rectangular.

Aquest va ser construït en dos moments diferents, però propers en el temps. El primer tram presenta una finestra de mig punt amb un doble arc en gradació.

El més interior està recolzat en dues columnes, que tenen els seus capitells esculpits amb motius vegetals molt esquemàtics.

Interiorment estava decorat de la mateixa manera, però en construir la volta apuntada es va decidir mutilar els seus capitells i només es conserven els fusts.

Abans d’acabar aquesta obra, es va optar per allargar l’absis i fer-lo més profund. En aquest segon tram també es va obrir una finestra, que posteriorment va ser cegada per construir-hi un òcul.

Tant els murs de l’absis com de la nau conserven les seves mènsules sota la teulada, algunes decorades amb puntes de diamant i altres llises.

L’arc triomfal és apuntat i doble. Descansa en dues columnes adossades als murs laterals, que tenen els seus capitells esculpits amb boles i motius vegetals.

En el segle XVI es reforma el temple i es construeix una sagristia adossada al mur oriental de l’absis. Aquesta estança està coberta amb una volta estrellada.

En el mur de separació entre l’absis i la nau trobem una obertura moderna on es venera la imatge moderna del patró.

En la capçalera es conserva la pica baptismal romànica i sense decoració.

El campanar d’espadanya va ser afegit en el segle XVI o XVII sobre el mur oest. En aquest mateix mur s’obria la porta d’accés original, de mig punt i de decoració molt simple.

En el muntant esquerre trobem una creu grega circumscrita, mentre que en el del costat dret hi veiem una creu patada, també dins d’un cercle.