Cantàbria


San Cosme i San Damián
(Bárcena de Pie de Concha)

43º 07,474'N ; 4º 03,400'O    




La primera notícia que ens ha arribat del lloc de Bárcena Pie de Concha data de l'any 999, quan apareix citat en l'apòcrif Cartulari de Cervatos. Posteriorment, en 1110, el rey Alfons VII va atorgar els Furs i Privilegis sobre el lloc al monestir de Cillaperriel, que tradicionalment s'ha identificat com que estava situat en el que avui coneixem com a Bárcena Pie de Concha. De fet, en 1185, el rei Alfonx VIII va donar a la catedral de Burgos el monestir de Sant Cosme i Sant Damià de Cillaperriel, a canvi de l'església de Santa Maria de Villagura.

Del monestir, situat al costat del camí reial que comunicava la meseta amb la costa cantàbrica, només resta en peu l'església. Per sort, gairebé no ha patit modificacions al llarg dels segles.


L'església està formada per una sola nau, a la que entre els segles XVI i XVII es van afegir dues capelles laterals i la sagristia. La nau està capçada a l'est per un absis semicircular, més baix i estret que la nau, precedit d'un estret presbiteri, cobert amb una volta apuntada. L'absis, per la seva banda, està cobert amb una volta de quart de cercle i té una alçada inferior al presbiteri. En l'espai que hi ha entre tots dos espais s'obre un petit ull de bou.


En la part central de l'absis s'obre una finestra, en forma d'espitllera per l'exterior i de mig punt amb una esqueixada per la part interior. A més, està decorada amb una arquivolta, que es recolza en dues columnes amb els capitells esculpits. El del costat esquerre és de tipus vegetal, mentre que en el del costat dret hi veiem a dos quadrúpedes amb un únic cap en l'angle del capitell. La finestra està resseguida per un guardapols decorat amb motius vegetals. L'interior de l'absis està decorat amb dos impostes escacades, na per sobre de la finestra i una per sota, que es perllonguen pel presbiteri.


L'arc triomfal és apuntat i descansa en dos columnes amb capitells esculpits. El del costat esquerre presenta a quatre lleons, agrupats de dos en dos. La cua dels dos lleons de la cara central van cap a la boca d'un felí esculpit en la part superior del capitell. El capitell esquerre té una decoració vegetal a base de volutes.

Capitell de l'arc triomfal    Capitell de l'arc triomfal

L'exterior de l'absis és totalment llis a excepció de les mènsules on es recolza la cornisa de la teulada. En elles podem veure caps humans i d'animals, personatges en diverses posicions i motius geomètrics.

Mènsules esculpides  Mènsules esculpides

Mènsules esculpides  Mènsules esculpides


Aquesta decoració pel presbiteri i pels murs laterals del temple.

Mènsules esculpides   Mènsules esculpides

Mènsules esculpides


L'accés principal el trobem en el mur de ponent, que està coronat per una espadanya barroca.


La porta s'obre en un cos avançat, que té un teuladet sostingut per mènsules en la part superior. En les mènsules dels extrems veiem a personatges en actitud sexual, mentre que les altres presenten decoració de tipus geomètric. La cornisa del teuladet està decorada amb mitges boles.


La porta està formada per quatre arcs de mig punt en gradació i totalment llisos. L'arc exterior està resseguit per un guardapols decorat amb rombes.


En el muntant esquerre, malgrat l'erosió, podem veure un carreu on hi figura una inscripció. Es tracta de la consagració del temple a Sant Cosme i Sant Damià a principis del segle XII.


En l'interior del temple es conserva una interessant pica d'aigua beneïda. Està decorada amb motius de corda  i flors circumscrites.


També es conserva la pica baptismal, en aquest cas llisa, si bé presenta un bordó en la part superior.


En la finestra de l'absis es venera una imatge de la Mare de Déu i el Nen, que segons el cartell informatiu que hi ha a la porta del temple és del segle XIII.