La tradició oral ens parla d’una història que li va passar a la reina Urraca en el segle XII. Aquesta es trobava escoltant missa en l’església de Cotillo, quan els habitants de la zona van atacar als cavalls de la comitiva reial. Això va molestar a la reina i va marxar del poble i es va instal·lar en el monestir benedictí de San Román de Moroso, on ja no podia escoltar les campanes de Cotillo. Els habitants del poble, però, van fer un segon pis a l’espadanya per poder-hi pujar les campanes i que el so arribés més enllà i d’aquesta manera la reina s’hagués d’allunyar encara més del poble.

Deixant a banda les llegendes, no tenim documentació antiga d’aquest temple, que per proximitat podria haver format part dels dominis del priorat de San Juan de Raicedo, de l’ordre de Sant Joan de Jerusalem, del de San Román de Moroso o bé de col·legiata de la Santa Cruz de Castañeda.

El temple està format per una sola nau amb coberta de fusta, capçada a l’est per un absis semicircular. Sorprèn que l’eix de la nau està desplaçat respecte al de la capçalera de forma considerable. L’arc triomfal és doble i de perfil apuntat. L’arc interior descansa en dos columnes, que tenen els capitells decorats amb motius vegetals a base de cintes que s’entrellacen i que en els angles formen petites volutes. Els cimacis estan decorats amb un escacat. Aquesta decoració es repeteix en la imposta que separa la volta del tambor absidal.

L’absis té una finestra en la part central, de mig punt i una sola esqueixada. Està decorada exteriorment amb una arquivolta, que es recolza en dues columnes.

Els seus capitells estan decorats amb un ésser fantàstic amb cap humà però amb cos d’animal, que té enroscada una serp.

En el mur sud, mig amagada per un porxo que protegeix la porta d’aquest mur, trobem una finestra de característiques similars.

El capitell esquerre resulta complicat de veure per culpa del porxo, però podem identificar uns caps humans i sota seu unes línies en diagonal, de les que desconeixem el seu significat. El capitell dret és més fàcil de contemplar lateralment i podem veure que presenta un gran cap humà en la part superior de l’angle, envoltat d’un ocell i d’una serp. En els extrems tornem a trobar caps humans de menors dimensions.

La decoració del temple es completa amb les mènsules, que majoritàriament son de proa de vaixell. En el presbiteri trobem quatre mènsules a les que a la proa de vaixell se li afegeix una bola.

Les dues mènsules més occidentals del mur nord estan decorades, una amb una bota i l’altre amb dues figures humanes assegudes, la més occidental sembla tenir un nen o animal al costat i l'altra sembla que ens mostrava el penis, que li ha desaparegut.

El mur sud és el que presenta més mènsules esculpides. Veiem a un home ensenyant-nos el seu membre, dos caps humans i un altre rostre, en aquest cas d’aspecte grotesc.

Hi ha un segon nivell de mènsules en aquest mur, en el sector més occidental, on veiem a un altre home ensenyant el seu penis i un home assegut, que probablement també tenia una actitud eròtica. Les altres són de cavet.

S’accedeix al temple mitjançant dues portes: una oberta en el mur sud i l’altra en el mur oest. Aquesta darrera està formada per dos arcs en gradació apuntats i resseguits per un guardapols escacat.

Els arcs descansen en una imposta decorada amb estrelles de vuit puntes dins d’un quadrat.

En el interior del primer brancal del costat dret hi ha una inscripció que ens diu ESTA PILA PUSO AQ(U)I FERNAN GARCIA CL(ER)IGO CON ESTAS OB(RA)S.

També trobem una inscripció al llarg del costat dret de la façana, en aquest cas va quedar parcialment oculta per la col·locació d’una imatge de sant Cristòfol.

Els fragments que podem llegir fan referència a SA(NC)T I JO(A)N AP(OSTO)L EV(ANGELI)STA S(AN)C(T)A CATERINA.

Un altre fragment de la inscripció es pot observar per darrera de la imatge de San Cristòfol, sense que podem entendre el que en ell s'hi va escriure.

En l’angle sud-oest veiem dos carreus més amb inscripcions, en aquest cas molt erosionades, en les que només podem deduir la data en que van ser gravades, que és 1356.

El tipus de lletra és el mateix, per tant podem pensar que el clergue Fernán García va fer alguna mena d’obra d’ampliació en 1356 i va fer instal·lar la pila baptismal o beneitera. Es molt probable que el temple en aquell moment estigués dedicat a Sant Joan Evangelista i Santa Catalina.