ProvÝncia de Girona


Santa Maria de Cistella
(Cistella, Alt EmpordÓ)

42║ 16,187'N ; 2║ 50,947'E     




El lloc de Cistella apareix documentat per primera vegada l'any 978, en l'acta de dotaciˇ de Sant Pere de Besal˙.


En 1204,  Dalmau de Creixell i la seva mare van cedir la senyoria feudal que tenien sobre aquesta parr˛quia al priorat de Santa Maria de Lladˇ.

L'edifici actual Ús va construir en el segle XVIII. El temple Ús d'una sola nau amb capelles laterals i absis poligonal.


El temple barroc va mantenir la fašana del segle XII, malgrat que es va ampliar i sobrealšar amb materials de la part romÓnica enderrocada. El fris de dents de serra que hi ha entre la porta i la finestra i la motllura incurvada van ser allargats pels extrems amb els fragments que decoraven els murs laterals. Destaca la seva fÓbrica feta amb carreus ben escairats i disposats de forma regular.


La portalada estÓ formada per cinc arquivoltes que es recolzen en dues columnes a cada banda. El timpÓ no estÓ decorat.  Protegeix el conjunt un guardapols format per una motllura c˛ncava.


La primera arquivolta te esculpits uns anells quadrats. Es tracta d'un motiu poc freqŘent en el romÓnic catalÓ i que nomÚs trobem en Sant Vicenš i Santa Maria de Besal˙, en Santa Maria de Manresa i en Santa Maria de Vallbona de les monges.


La segŘent arquivolta Ús de secciˇ semicircular, totalment llisa. Tampoc tÚ decoraciˇ l'arc central, que Ús rectangular. La quarta arquivolta, en canvi estÓ decorada amb motius helico´dals entre els que hi ha esculpits motius vegetals i geomŔtrics.


En els extrems de la portalada veiem esculpida una fulla d'acant en posiciˇ vertical. Al seu costat i utilitzades com a primera dovella de l'arquivolta exterior, trobem dos fragments de pedra en el que hi ha esculpides potes d'animals, probablement lleons.

Fulla d'acant i restes de quadr˙pede  Fulla d'acant i restes de quadr˙pede

Tres dels capitells estan decorats amb fulles vegetals, imitant l'estil corinti. El quart tÚ una forma diferent als altres. De forma trapezo´dal a banda dels motius vegetals tambÚ hi apareixen caps d'animals, segurament lleons. La seva tŔcnica i factura s'allunya dels altres capitells i Ús similar a la realitzada en els capitells de la finestra que hi ha en aquesta fašana i que explicarem mÚs endavant.

Capitells del costat esquerre  Capitells del costat dret

Les bases de les columnes tambÚ estan decorades amb caps de monstres en els angles.

Base d'una columna  Base d'una columna

Base d'una columna  Base d'una columna


La porta actual conserva fragments de la forja amb que estava decorada l'antiga porta romÓnica. Aquests han estat distribu´ts pels dos batents de forma diferent a com estaven originalment. 

Batents de la porta    Detall de la forja romÓnica

Detall de la forja romÓnica


A la part superior del frontÝs podem trobar la finestra abans citada i que estÓ formada per tres arcs en gradaciˇ, protegits per un guardapols.


Tant el guardapols com els dos arcs exteriors estan decorats amb motius vegetals i geomŔtrics, fets amb poc relleu i alguns d'ells amb trepant. L'arc interior correspon a una modificaciˇ del segle XVIII, quan es va reformar el temple, moment en que es van afegir motius florals.


TambÚ podem veure una columna a cada costat amb capitells decorats amb entrellašats i motius vegetals, elements que es repeteixen en l'Óbac.

Capitell esquerre de la finestra   Capitell dret de la finestra

En la part alta del mur veiem el pendent de l'antiga coberta romÓnica grÓcies al fris de dent de serra que resseguia l'antiga teulada.