Girona va ser capital d'un dels comptats més importants del Principat de Catalunya, especialment fins al segle XIII. En ella han tingut fets remarcables de la nostra història.

Es té constància de l'existència d'una diòcesi pròpia cap al segle V, si bé és molt probable que ja la tingués amb anterioritat. Segons documents del segle VII era equiparable a les de Toledo o Sevilla.  Existia per tant una catedral primitiva, segurament es va tractar d'una adequació pel culte cristià de l'antic temple romà, situat al mateix lloc que la catedral actual. Ja en època romana el temple es trobava situat a dalt d'un petit turó i es comunicava amb el fòrum a través d'una imponent escala. No s'han trobat vestigis d'aquesta escala romana, si bé si que s'han trobat de l'ampliació que es va fer d'aquesta en època romànica a sota de l'actual.

Darrera el temple es trobava la Torre Gironella, edificació defensiva que data de l'època romana però que va ser ampliada durant l'època medieval i restà com una de les fortificacions més inexpugnables de la ciutat fins que en el setge a que les tropes napoleòniques van sotmetre la ciutat, va ser parcialment derruïda. Encara es poden observar unes interessants dependències al seu interior, que barregen elements romans, amb medievals.

Durant l'ocupació sarraïna de la ciutat, la seu episcopal no va poder exercir el culte. Malgrat tot, aquest va seguir en l'església de Sant  Feliu. Va ser l'any 785, quan Carlemany va restituir la vida religiosa a la seu. També a partir d'aquell instant Girona passa a ser un comptat que dependrà dels reis francs. El 878 fou confiat el comptat a Guifré el Pilós, comte d'Urgell i Cerdanya, que a partir d'aquell moment ho fou també d'Osona, Barcelona i Girona, formant-se així el nucli principal del Casal de Barcelona, que serà l'origen del principat de Catalunya.

L'any 1015 l'estat ruïnós de la catedral va aconsellar la construcció d'un nou temple. El bisbe Pere Roger va haver de vendre algunes possessions al seu cunyat el compte Ramon Borrell i a la seva germana Ermessenda de Carcassona l'alou de Sant Daniel.

La nova catedral romànica, dedicada a Santa Maria, es consagrava l'any 1038. En els darrers anys s'han fet diverses campanyes d'excavació per conèixer més detalls d'aquest temple, que l'any 1312 va ser substituït per l'actual catedral gòtica. D'aquests estudis se'n pot extreure que la seu romànica tenia uns 15 metres d'amplada. La portalada principal era monumental i estava protegida per una galilea sostinguda amb arcs torals. El temple tenia planta basilical amb 3 naus i creuer.

L'actual catedral es va començar l'any 1312 per la capçalera. Es va dissenyar amb 3 naus i un sol absis amb girola. A l'hora de seguir les obres es va decidir fer-ho amb una única nau, la més ample de tot el gòtic europeu. Aquesta decisió no va ser fàcil, però finalment va ser la més encertada, ja que ens ha deixat un edifici majestuós. La façana barroca, es va construir en diverses etapes, bàsicament entre els segles XVII-XVIII. Les escultures són de meitats del segle XX. El campanar i l'escalinata actuals van ser construïts al segle XVIII.

No puc adjuntar gaires fotos de l'interior del temple, ja que està prohibit i vigilat. Les que podeu veure han estat preses d'amagat durant l'exposició Girona, Temps de Flors, moment en que hi ha més permissivitat o són cedides per altres amics que han tingut més sort. Segueixo sense entendre quin mal li poden fer les fotos sense flash als edificis i obres d'art. També resulta sorprenent que a l'església de Sant Feliu no hi hagi cap problema per a realitzar-ne i en canvi a la Catedral estigui prohibit...