Província de Girona


Catedral de Girona
(Girona, Gironès)





Tresor de la Catedral

Malauradament, només us podem oferir unes poques imatges dels objectes exposats en aquest museu, doncs a dia d'avui encara no permeten les fotografies. És un fet totalment incomprensible quan a pocs metres, en el Museu d'Art de Girona, depenent en part del bisbat, si que es permeten. Només us podem oferir imatges preses en els dies que van obrir les portes als mitjans de comunicació per ensenyar la restauració del Tapís de la Creació i de les creus processionals gòtiques, per tant es cenyeixen bàsicament a aquests elements, que aquell dia si es podien fotografiar sense limitació. Esperem que amb el pas del temps el capítol de la catedral entengui que les fotografies sense flaix no fan cap mal a les obres d'art i que els drets d'imatge no són del propietari si no de l'autor de les obres. Altres museus propietat de l'església com l'episcopal de Vic o el Diocesà de Solsona ja ho ha entès...


El Tapís de la Creació és l'obra més emblemàtica del museu per la seva excepcionalitat. Està datat al segle XII.   Es un brodat fet amb fils de llana sobre una base de lli, utilitzat com a catifa. El fragment que s'ha conservat fa 4,65 metres d'ample per 3,45 d'alçada. El tema que es representa a dins del cercle correspon amb el relat de l'Antic Testament sobre la Creació del món.


Una altra de les peces importants és el Beatus de Girona. Es tracta d'un manuscrit del segle X, que conté un comentari de l'Apocalipsi fet pel Beat de Liébana. Està escrit amb escriptura visigòtica, a dos columnes, és ric en policromia i amb abundant or i argent. S'hi poden trobar 114 miniatures, la majoria de les quals ocupa un full sencer. Es va acabar l'any 975 i l'origen dels seus autors i el fet que l'escriptura visigòtica ja estigués en desús a Catalunya, fan pensar que és tracta d'un manuscrit originari de la zona de lleó o Zamora. Alguns autors afirmen que va ser realitzat en el monestir de Tàvara (Zamora) i que les miniatures són de la monja Eude i del prevere Emeteri. El còdex ja era a Girona un segle més tard, l'any 1078.

En una de les vitrines podem trobar l'antiga Mare de Déu romànica del segle XII, que va presidir inicialment el retaule d'orfebreria gòtica. Estava recoberta de plaques d'argent, que malauradament han desaparegut.


D’entre les valuoses peces que es conserven en el museu, sobresurt la Creu dels Esmalts, recentment restaurada.  Està feta amb plata i plata daurada sobre una ànima de fusta. Té els extrems en forma de flor de llis i està decorada amb esmalts de color blau, d'aquí el seu nom.


En la cara frontal veiem les imatges esculpides del Crucificat, a Sant Joan i a la Verge en els extrems laterals, Adam sortint de la tomba en la part inferior de la creu i un àngel baixant del Cel en l'extrem superior.

Adam sortint del sepulcre  Àngel

Pel que fa als esmalts que decoren la part frontal, podem veure l'escena del Sant Sopar en l'encreuament dels dos braços, la resurrecció de Crist, el davallament als Inferns, El centurió i els gentils que reconeixen la divinitat de Jesús a la creu, la mofa dels jueus i el Sol i la Lluna.


En la posterior els esmalts narren les escenes del Naixement, l’Adoració dels Reis, l’Ascensió i la Vinguda de l’Esperit Sant.


També veiem esculpit en relleu a Crist en majestat i als quatre evangelistes representats en forma humana.

Pantocràtor   Evangelista

Una altra de les creus restaurades recentment és la Creu de les Confraries. És una creu de tradició romana amb els extrems més amples. Està decorada amb gemmes i vidres que formen dibuixos geomètrics. En la cara frontal hi ha quatre medallons esmaltats. En el medalló de la part superior veiem a Sant Jaume vestit de pelegrí. En els altres tres es representa a Sant Mateu, Sant Marc i Sant Lluc. El Crist crucificat va ser afegit en el segle XVI. 


En el museu també hi trobem una arqueta àrab del segle X que era de Hixem II. És de plata amb ornamentacions de palmetes. Segons sembla, es traca de l'exemplar més antic d’orfebreria hispano-àrab.

Una altra de les peces interessants del museu és l'escultura d'alabastre policromada de Sant Carlemany. El culte a aquest sant va ser instituït pel bisbe Arnau de Montrodon l'any 1345 en la capella dels Sants Màrtirs. La imatge va ser realitzada per Jaume Cascalls. Segons sembla, en realitat representava al rei Pere III el Cerimoniós. La idealització del monarca franc per part de la societat gironina hauria estat la culpable del canvi d'identitat de la imatge.

A continuació teniu la planta de la catedral, on hem marcat amb diferents colors els altres punts d'interès. Feu click al seu damunt per accedir a ells. 


Catedral de Santa Maria Tresor de la catedral Palau Episcopal Claustre Torre de Carlemany Elements litúrgics i decoratius Selecciona una part de l'edifici