En la part més alta d'un petit cim, situat a a poc més d'un quilòmetre de Maçanet en direcció sud-oest, trobem les restes d'aquesta antiga fortalesa.

Apareix documentada per primera vegada l'any 1106 en el document en que Guillem Ponç, del llinatge dels Cabrera, va jurar fidelitat al comte Ramon Berenguer I pels castells d'Argimon, Blanes i Cabrera, quedant exclosos d'aquest jurament els de Brunyola i Torcafeló.

L'element millor conservat del recinte fortificat és la seva capella gòtica, dedicada a Sant Jordi.

La seva estructura, de planta rectangular i amb uns murs que superen el metre de gruix, fa que tingui més l'aparença de torre, que no pas de capella.

A més es troba situada en l'angle nord-est, prop de la porta d'accés al recinte fortificat. Al costat d'aquesta porta, podem veure una finestra en forma d'espitllera.

Per aquest motiu es va augmentar l'alçada dels seus murs i es va fortificar, com es pot veure en els murs del pis superior, plens d'espitlleres.  La porta d'accés a la capella està protegida per un mur circular i un fossar.

Adossada al costat sud hi havia una torre circular, de la que només es conserva el perímetre de la seva base.

Prop de la base d'aquesta torre, també podem veure els perímetre d'algunes estances del castell, trobades durant les darreres obres de restauració.

De la resta de la fortificació queden en peu fragments de muralla, parcialment reconstruïda i de perfil atalussat.

El primer recinte fortificat estava envoltat per un segon, situat a dos metres i mig, creant un vall entre totes dues anelles de muralles.