Província de Girona


Castell de Sant Joan
(Lloret de Mar, La Selva)

  41º 41,645'N ; 2º 50,335'E    



Els orígens del castell no estan gens clars degut a la poca documentació que s'ha conservat. Es creu que a mitjans del segle X era una de les possessions dels vescomtes de Cabrera. Gràcies a un enllaç matrimonial, al poc temps passà a mans dels Montpalau. Ja tenim constància que aquesta família n'era la propietària en l'any 1079, quan es va consagrar l'església del castell, dedicada a Sant Joan.


En el segle XII el castell serà cedit en dos testaments a la Seu de Girona. En 1367 el bisbe de Girona va vendre's el castell a Guillem Ramon de Lloret, degut als constants atacs dels genovesos.

L'any 1805 l'armada britànica, després de la victòria aconseguida en Trafalgar, va bombardejar la torre, causant grans desperfectes. Per aquest motiu el castell va ser abandonat i de mica en mica es va anar ensorrant. 

L'estiu de 1964, en plena febre constructora a causa de l'incipient turisme, es van destruir alguns sectors del castell. Per tal de poder obrir un camí es va partir el castell en dos, malmetent la base de la torre mestra, una cambra i una sitja. Entre 1990 i 1992 es va procedir a reconstruir la torre mestra i a consolidar els murs perimetrals.


El recinte de muralles té planta triangular, amb la torre mestra en el sector de migjorn. Gràcies a fotografies de principis del segle XIX sabem que tenia planta circular, uns 18 metres d'alçada i un diametre interior de més de cinc metres.


També es conserven restes dels murs perimetrals d'algunes estances del castell, una cisterna i tres esglaons.

El castell és fàcil de trobar si utilitzes un navegador GPS, però no hi ha cap cartell que indiqui com arribar-hi. Un cop vaig ser als peus de la torre em va sorprendre veure una guixeta i un senyor que venia entrades a 3 euros. Fa anys que l'ajuntament de Lloret de Mar intenta canviar la imatge del municipi, sovint associada a caps de setmana plens de turistes anglesos i alemanys borratxos pels seus carrers. I jo em pregunto; és aquesta la manera de canviar la imatge? Tenen un patrimoni cultural que no es promociona i els pocs que ens arribem fins al castell ens trobem amb que hem de pagar una entrada totalment abusiva pel que allí es pot veure. Recordem que la torre està reconstruïda gairebé en la seva totalitat i que la superfície del castell amb prou feines arriba als 400 metres quadrats... Cal donar a conèixer aquests racons, especialment si a banda del monument en qüestió podem gaudir d'una bonica vista i potenciar la seva visita. Ara mateix ni es promociona ni es potencia la seva visita...