Província de Girona


Castell de Peralta
(Vullpellac, Baix Empordà)

41º 57,275'N ; 3º 05,518'E     




La primera  notícia que ens ha arribat d'aquest castell o casa forta és del 1395, quan Elvira de Puigpardines, vídua de Gilabert de Cruïlles, va demanar un inventari dels bens i possessions del castell de Peratallada, del que en tenia el senyoriu.


L'estat de conservació de les restes del castell és bastant dolent. Bàsicament aquestes es redueixen a una construcció de planta rectangular, que estava envoltada per un recinte exterior. Aquest edifici central era la torre d'homenatge del castell. Té una longitud interior de poc més de sis metres amb uns murs de gairebé un metre d'amplada.


Actualment té una alçada aproximadament de 12 metres. Del que s'ha conservat podem deduir que aquest edifici tenia dues plantes cobertes amb voltes fetes amb pedruscall. Només s'ha conservat un fragment de la inferior.  S'accedia a l'interior de la torre per una porta oberta en el mur de ponent a l'alçada del primer pis. És de mig punt amb un arc adovellat, del que n'ha desaparegut la dovella central.


Com ja hem comentat, la torre estava envoltada d'un recinte emmurallat de planta rectangular, probablement dels segles XIV o XV. D'aquests murs no en queda gran cosa, doncs a partir del segle XVII es van construir unes masies en aquest indret, actualment convertides en un allotjament de turisme rural. Les restes més destacades es troben en el sector occidental on els murs conserven una alçada d'uns dos metres, on s'obren algunes espitlleres. També hi ha restes més minses en els costats nord i sud.

En el mur de ponent, integrat avui en dia en les cases, s'obre un portal adovellat, probablement de factura tardana.


Malauradament, durant la nostra visita a l'edifici no vam trobar ningú a la casa i no vam poder accedir a l'interior del recinte, doncs no vam gosar travessar el cadenat que protegeix el portal. Per aquest motiu, les fotografies que us oferim són fetes des de la llunyania o des del propi portal. Esperem poder contactar algun dia amb els propietaris del negoci rural i que ens permetin accedir a fotografiar la torre i les restes de les muralles.