El castell de Montpalau va ser edificat durant la segona meitat del segle XI, tot i que no serà fins l'any 1216 que el trobarem documentat. Es troba situat dalt un turó situat al costat del poble Palau de Montagut (actualment conegut com a Sant Jaume de Llierca). Tot i que el poble de Palau depenia de la parròquia de Montagut i per tant dels monjos de Sant Pere de Camprodon, el turó de Montpalau depenia de la parròquia d'Argelaguer i per tant era jurisdicció dels senyors de Sales.

En 1216, en morir Arnau de Sales, la seva vídua Alamanda va cedir la castlania de Montpalau a Dolça de Montpalau. Cap a l'any 1221, la mateixa Alamanda de Sales va dotar amb diversos bens la capella del castell, dedicada a Santa Magdalena  i consagrada l'any 1228 pel bisbe Guillem de Girona.

En el segle XV la família Montpalau decideix abandonar el vell castell i establir la seva residència en la vila d'Argelaguer, en una casa forta situada a pocs metres de l'església de Santa Maria.

De la fortalesa no s'han conservat gaires restes. La més important és una torre situada al sector més occidental. Té una alçada de gairebé 8 metres, tot i que segurament tenia un pis més, avui desaparegut. De fet només es conserva en peu el mur de llevant, on hi havia la porta, que està situada a uns 6 metres per damunt del terra.  La torre tenia planta quadrada i es conserven dos nivells. El pis inferior estava cobert amb una volta de canó.

Envoltant la torre hi havia un anell de muralles, del que només queden en peu uns 15 metres, al nord del recinte.

En el segle XIII, en el sector més occidental del cim del turó es va construir una casa forta.

Té planta quadrada i estava envoltada per un vall.

En el mur est s'obre una gran porta, inicialment adovellada, Està lleugerament per sobre del nivell del terra. Sota seu encara es poden veure dos forats destinats a allotjar-hi les bigues que suportaven una estructura de fusta.

Malauradament el mur sud ha cedit i la resta estan en molt mal estat de conservació. Així mateix l'interior del recinte està ple de males herbes i accedir al seu interior és perillós.