El castell de Juià està documentat en alguns escrits del segle XI, com per exemple en el testament de Gilabert de Cruïlles del 1035. Entre els anys 1051 i 1093 Berenguer Gausfred va jurar homenatge al bisbe de Girona per aquesta fortificació, un homenatge que faria Humbert de Baseia en 1114. Sembla que els castlans del castell en els següents anys continuaren formant part de la família Baseia, doncs en 1229 fou Bernat de Baseia qui feu el jurament davant el bisbe gironí.

A partir del 1209 ja trobem documentada la família Juià com a castlans del castell, si bé a partir del 1247 els que tindran el castell en feu pel bisbe seran els Cervià.

Les notícies del castell desapareixen durant uns segles i no és fins al segle XVII que sabem que el lloc de Juià era de jurisdicció reial, si bé el castell sembla que va ser abandonat en el segle XV.

Del castell, probablement aixecat al voltant de l’any 1.000, ha estat objecte d'excavacions arqueològiques en els darrers anys, que han permès descobrir el perímetre de la fortificació. Quan vam visitar per primera vegada aquest espai tot estava ple de vegetació i només era visible una part d'un mur. Per sort, en 2014 l'ajuntament de Juià va aconseguir la cesió del terreny on es troba el castell i va poder iniciar diverses campanyes d'excavació i consolidació del castell.

Sembla que l'edifici es va construir en dos etapes ben diferents. La zona més nova està pendent encara d'excavació i només són visibles uns petits fragments de mur. En aquest sector s'acumulen els carreus extrets en el moment del desenrunament del sector més antic.

El conjunt fortificat tenia una planta gairebé quadrada i estava envoltat per tots els costats per un vall, pendent de desenrunar.

El cos central, excavat durant el 2015, té una planta rectangular i està dividit internament en quatre cambres.

En el costat nord veiem l'element més característic del castell. Es tracta d'un mur d'una alçada considerable, en el que podem veure els forats on es recolzaven les bigues de fusta que dividien l'espai verticalment.

Com en gairebé tot el recinte, es poden veure dos nivells d'espitlleres en la part inferior del mur.

En diverses parts d'aquest mur podem veure fragments d'Opus Spicatum.

Actualment aquest espai està dividit en dos espais, però es creu que inicialment era una única estança.

Aquestes dues habitacions s comuniquen amb un espai central, en el que podem veure els primers graons d'una escala. Aquesta es troba just al davant de la porta d'accés a aquest recinte.

Al sud hi ha una altra sala de planta rectangular. En els extrems els murs perimetrals es sobreposen a uns altres que tenen forma corbada. Es creu que els murs inferiors corresponen a la primera fortificació i que tot el mur sud es va refer en algun moment, doncs la seva fàbrica és diferent, amb carreus més grossos que els de la resta del castell.

En el mur sud encara es conserva una mènsula, on es recolzava el sostre de fusta.