Província de Girona
Castell Palau
(La Bisbal d'Empordà, Baix Empordà)
41º 57,575'N ; 3º 2,250'E
Les notícies més antigues, que fan referència a la Bisbal, les trobem en
preceptes carolingis de l'any 844, quan es posa de manifest que el bisbe de
Girona tenia drets sobre la parròquia de Santa Maria. A principis del segle
XI, durant el bisbat de Pere Roger, aquests drets van passar al comte, que
els va donar en feu als vescomtes de Cabrera. Aquests van nomenar
batlle a Gausfred de Cruïlles, que actuava com a senyor del lloc. Això va
ser l'inici de nombrosos conflictes entre aquesta nissaga i el bisbat, que
va recuperar el poder sobre el lloc ben aviat. Malgrat això, els Cruïlles
van mantenir-hi certs drets, que van propiciar constants disputes. Es
probable que fos en aquest moment quan es va construir el castell.
Va ser residència habitual dels bisbes de Girona, els quals tenien
jurisdicció civil i criminal en la zona, atorgada per Jaume I. Així doncs
disposava de presó i de forques.
Un interessant document de principis del segle XIV, ens parla dels mobles
que hi havia dins el castell, que eren bastant escassos i senzills. Es
tracta d'un inventari ordenat pel bisbe Gastó de Montcada, on es detalla que
a la sala principal hi havia un armari on es conservaven les escriptures, un
matalàs amb roba de llit i armament. A la cuina hi havia dues taules, amb
dos bancs i els estris necessaris per a cuinar. En la sala adjacent s'hi
podien trobar dos matalassos de palla i un llit de roba, a més d'un armari.
El castell, a banda de ser residència del bisbe, també es va utilitzar
com a presó. De fet, en 1442 va ser empresonat el cosí del bisbe Guillem de
Pau, que era abat de Banyoles, per un rancor personal. Segons documents de
l'època, els condemnats a perpetuïtat ho tenien molt complicat per
sobreviure en aquesta presó, degut a les condicions de les cel·les, en
especial la coneguda com "Lo Canó".
A principis del segle XVII va ser reformat, tal i com
es pot llegir en la porta d'accés, construïda en 1604 i on podem veure
l'escut d'armes del bisbe Francisco Arévalo de Zuazo, que és qui la va fer
construir.
Va ser edificat entre els segles XI i XII i és un dels millors exemples
d'arquitectura civil romànica de la zona.
Té planta rectangular, amb
dos pisos, organitzats al voltant d'un petit pati, on hi havia un pou, cegat
en el segle XV.
En la darrera restauració s'ha deixat a la vista l'antic
pou, ara custodiat per l'àliga.
En el nivell inferior trobem tres grans estances, totes cobertes amb
voltes apuntades. Només trenca aquesta norma el corredor d'entrada,
que té volta de quart de cercle. La sala del costat de ponent, era
l'antiga cavallerissa, actualment convertida en auditori, on es projecta un
audiovisual sobre el Pirineu Comtal.
És una gran sala rectangular, que inicialment estava il·luminada per tres
finestres de doble esqueixada, sota les quals es conserva l'antiga menjadora
pel bestiar.
Les finestres romàniques antigament donaven a l'exterior, però en el segle XVI
es va afegir un cos en el sector oest, quedant des d'aleshores ocultes.
La sala del sector nord es va dividir amb el pas dels segles en dos
espais. El costat occidental es va utilitzar com a presó, de la que encara
queda la reixa i la porta d'entrada.
El sector oriental, en canvi, es destinava a celler, com han demostrat
les diverses restes arqueològiques trobades en aquesta sala.
Des del l'extrem nord-est podem accedir a la tercera sala mitjançant un
arc rebaixat. Inicialment aquesta sala era l'estable del castell.
En el segle XVIII es va canviar la funció d'aquesta sala, convertint-la
en la sala de premsa del vi. Avui en dia podem tornar a contemplar el bací i
les antigues tines.
Aquesta sala disposava d'un nivell superior, segurament de fusta, com ho
demostren les dues portes obertes en altura. En la del costat de tramuntana,
es conserva la porta de fusta del segle XIV.
Dues finestres d'una esqueixada i en forma d'espitllera per l'exterior
il·luminen la sala.
Un estret passadís ens porta cap a la recepció.
Abans però trobem a mà esquerra
una petita sala, que es correspon amb la primitiva presó, coneguda com "Lo
Canó". Veient les seves dimensions no ens resulta difícil d'imaginar com de
dures havien de ser les condicions de vida en aquesta cambra.
Per una gran escala,
situada just a sobre de la masmorra, o bé per la que hi ha en el
pati interior, accedim al pis superior o planta noble. Aquest està dividit
en sis sales, que s'organitzen al voltant del pati.
La sala del costat sud és coneguda com la sala capitular.
Era el lloc de
reunió del castell i allí on es realitzaven els actes més importants, com ho
demostren els escuts que trobem al damunt de les portes.
En l'extrem nord-est de la sala hi ha un arcosoli de grans dimensions,
que era utilitzat com a armari. Prop seu hi ha una porta, de factura
moderna, que comunica amb una sala, tancada al públic. Al seu costat es
troben les restes d'una antiga porta, molt més centrada que l'actual.
Des d'aquesta cambra accedim a l'estança més important del castell, que
estava destinada a l'estança del bisbe. Té planta gairebé quadrada i
reduïdes dimensions, si la comparem amb la resta de cambres.
En l'angle nord-est tornem a trobar un arcosoli, de característiques
similars al de la sala capitular.
Com hem comentat, s'accedeix a la cambra des de la sala capitular, però
creiem que aquest no era el seu accés original, si no que s'hi accedia
directament des del pati central, com ho demostren les restes d'una porta
cegada.
El fet que pensem que aquesta era l'estança del bisbe està basat en tres
fets. En primer lloc és la cambra que hi ha entre la sala capitular i el
menjador, formant així el nucli d'estances més rellevants de tot
castell-palau. Per altra banda és l'habitació central de la façana principal
del castell i que dóna al pati d'armes i en darrer lloc, per què junt a la
finestra que dóna a aquest pati, hi ha una petita escala, que per l'interior
del mur, portava fins la capella del castell. Actualment està cegada.
L'altra gran sala d'aquesta planta seria la del menjador. Com en
les dues sales anteriors disposa d'un gran arcosoli, en aquest cas situat en
l'angle sud-oest.
Però si hi ha un element que destaca en aquesta sala són les grans
finestres romàniques del mur lateral.
En el costat nord trobem un arc rebaixat, que ens condueix cap a una
petita sala.
Aquest arc ha estat parcialment cegat, per amagar una escala de cargol,
que condueix fins a la terrassa. Malauradament, aquest accés també ha quedat
inutilitzat.
La petita sala situada a l'altra banda de l'arc rebaixat també ha vist
com la seva porta original era modificada amb el pas dels segles, doncs es
va cegar l'original i se'n va construir una nova al seu costat.
També es va construir un sostre de fusta, que divideix la cambra en dos
nivells. S'accedeix al nivell superior per una obertura que hi ha en la sala
adjacent. Aquesta divisió també es produïa en altres sales, però sols s'ha
conservat en aquesta.
La darrera sala que podem visitar del castell és la que els tècnics han
identificat com a cuina. Aquí tornem a trobar un arcosoli, utilitzat com
armari.
L'element més singular és la monumental llarg de foc, decorada amb
l'escut del bisbe Francisco Arèvalo de Zuazo.
Precisament aquest element és el que algunes fonts utilitzen com a argument
per afirmar que aquesta sala no era la cuina, si no una altra cambra al servei
del bisbe. La veritat és que resulta poc habitual veure un escut d'aquestes
característiques en la llarg de foc d'una cuina. Sembla que hauria de ser més
propi d'una cambra noble. Però si realment aquesta sala no era la cuina, on
estava aquesta estança indispensable en un palau?
Novament des de l'escala del pati interior podem pujar fins a la
terrassa.
En l'angle de llevant s'alça la capella, dedicada a Sant Miquel, que des
de l'exterior té aparença de torre rectangular. No és gaire habitual trobar
una capella en aquesta ubicació, de fet estava concebuda com a penúltim
reducte en cas d'atac.
La capella té un absis semicircular, no visible des de l'exterior, en el
que s'obre una petita finestra de mig punt i doble esqueixada.
La nau es cobreix amb una volta de canó, lleugerament apuntada, mentre
que l'absis té una volta de quart d'esfera. A diferència de la resta de
voltes del castell, fetes amb pedruscall, les del temple són fetes amb carreus
ben escairats. L'arrencada de la volta està
marcada amb una motllura.
L'absis està separat de la nau mitjançant un arc triomfal, que descansa
en dues columnes cilíndriques, que tenien els seus capitells esculpits.
Malauradament, els dos capitells estan tan deteriorats, que no podem ni
tan sols intuir els motius amb que van ser esculpits.
Si que s'ha conservat la decoració de les bases. Presenta una gran
motllura semicircular, que envolta la columna, i petits cilindres en els
angles.
Com ja hem comentat anteriorment, el bisbe podia accedir directament a la
capella des de la seva cambra, mitjançant una escala situada en el costat
dret del presbiteri.
També es podia entrar des de la terrassa mitjançant
dues portes, situades en les façanes interiors de la torre. La més interessant
de les dues és la del costat sud-oest. Està formada per dos arcs de mig punt
en gradació, sense llinda ni timpà.
Aquesta església va ser convertida en
masmorra per a les dones durant el període en que el castell va fer la funció
de presó. Per això aquesta porta va ser reforçada amb tres forrellats.
Són realment interessants els dibuixos dels forats de les claus.
L'altra porta es troba en la façana nord-oest. És molt més senzilla,
formada per una sol arc de mig punt adovellat.
Com ja hem comentat, la capella està en l'interior de la torre mestra, el
darrer punt de defensa d'un castell.
Aquesta torre té dos nivells. S'accedeix a l'inferior per una escala adossada a la façana sud.
Un cop franquejada la porta d'accés ens trobem amb una terrassa coronada
amb merlets en la que s'alça una altra petita torreta.
També estan coronats amb merlets la resta de murs del castell.
Completa la
defensa de l'edifici el matracà que hi ha sobre la porta d'accés.
La plaça que hi ha davant el castell era el pati d'armes i estava envoltat
per una muralla, del segle XIV, de la que encara queden restes en l'angle sud-est.
En aquest mateix segle es van construir també els murs que hi ha junt a la
torre mestra.
Es creu que es volien construir noves dependències, més adients pels gustos
de l'època, com ho demostren els bells finestrals gòtics. Sembla ser que
aquestes estances no es van acabar de construir i en el seu lloc es van
edificar unes cel·les en el moment en que el castell era utilitzat com a
presó. Actualment han estat eliminades.
La majoria de finestres que podem observar avui en
dia, especialment en la façana principal, corresponen a la reforma dels segles XVI i XVII.
La visita al castell és obligada per a tots aquells amants de la història,
doncs és un dels millors exemples d'arquitectura civil romànica conservats a
Catalunya i sense gaires alteracions. Actualment són visitables les dues
plantes i resta pendent la restauració i adaptació per a les visites de la
terrassa i la capella. Es preveu que aquest projecte es porti a terme en els
propers mesos.
Des d'aquí voldríem agrair a l'Àrea de Promoció de la
Ciutat de la Bisbal d'Empordà totes les
facilitats rebudes per visitar i fotografiar el castell.
|