Les notícies més antigues, que fan referència a la Bisbal, les trobem en preceptes carolingis de l'any 844, quan es posa de manifest que el bisbe de Girona tenia drets sobre la parròquia de Santa Maria. A principis del segle XI, durant el bisbat de Pere Roger, aquests drets van passar al comte, que els va donar en feu als vescomtes de Cabrera.  Aquests van nomenar batlle a Gausfred de Cruïlles, que actuava com a senyor del lloc. Això va ser l'inici de nombrosos conflictes entre aquesta nissaga i el bisbat, que va recuperar el poder sobre el lloc ben aviat. Malgrat això, els Cruïlles van mantenir-hi certs drets, que van propiciar constants disputes. Es probable que fos en aquest moment quan es va construir el castell.

Va ser residència habitual dels bisbes de Girona, els quals tenien jurisdicció civil i criminal en la zona, atorgada per Jaume I. Així doncs disposava de presó i de forques.

Un interessant document de principis del segle XIV, ens parla dels mobles que hi havia dins el castell, que eren bastant escassos i senzills. Es tracta d'un inventari ordenat pel bisbe Gastó de Montcada, on es detalla que a la sala principal hi havia un armari on es conservaven les escriptures, un matalàs amb roba de llit i armament. A la cuina hi havia dues taules, amb dos bancs i els estris necessaris per a cuinar. En la sala adjacent s'hi podien trobar dos matalassos de palla i un llit de roba, a més d'un armari.

El castell, a banda de ser residència del bisbe, també es va utilitzar com a presó. De fet, en 1442 va ser empresonat el cosí del bisbe Guillem de Pau, que era abat de Banyoles, per un rancor personal. Segons documents de l'època, els condemnats a perpetuïtat ho tenien molt complicat per sobreviure en aquesta presó, degut a les condicions de les cel·les, en especial la coneguda com "Lo Canó". 

A principis del segle XVII va ser reformat, tal i com es pot llegir en la porta d'accés, construïda en 1604 i on podem veure l'escut d'armes del bisbe Francisco Arévalo de Zuazo, que és qui la va fer construir.

Va ser edificat entre els segles XI i XII i és un dels millors exemples d'arquitectura civil romànica de la zona.

Té planta rectangular, amb dos pisos, organitzats al voltant d'un petit pati, on hi havia un pou, cegat en el segle XV.

En la darrera restauració s'ha deixat a la vista l'antic pou, ara custodiat per l'àliga.

En el nivell inferior trobem tres grans estances, totes cobertes amb voltes apuntades. Només trenca aquesta norma el corredor d'entrada, que té volta de quart de cercle.  La sala del costat de ponent, era l'antiga cavallerissa, actualment convertida en auditori, on es projecta un audiovisual sobre el Pirineu Comtal.

És una gran sala rectangular, que inicialment estava il·luminada per tres finestres de doble esqueixada, sota les quals es conserva l'antiga menjadora pel bestiar.

Les finestres romàniques antigament donaven a l'exterior, però en el segle XVI es va afegir un cos en el sector oest, quedant des d'aleshores ocultes.

La sala del sector nord es va dividir amb el pas dels segles en dos espais. El costat occidental es va utilitzar com a presó, de la que encara queda la reixa i la porta d'entrada.

El sector oriental, en canvi, es destinava a celler, com han demostrat les diverses restes arqueològiques trobades en aquesta sala.

Des del l'extrem nord-est podem accedir a la tercera sala mitjançant un arc rebaixat. Inicialment aquesta sala era l'estable del castell.

En el segle XVIII es va canviar la funció d'aquesta sala, convertint-la en la sala de premsa del vi. Avui en dia podem tornar a contemplar el bací i les antigues tines.

Aquesta sala disposava d'un nivell superior, segurament de fusta, com ho demostren les dues portes obertes en altura. En la del costat de tramuntana, es conserva la porta de fusta del segle XIV.

Dues finestres d'una esqueixada i en forma d'espitllera per l'exterior il·luminen la sala.

Un estret passadís ens porta cap a la recepció.

Abans però trobem a mà esquerra una petita sala, que es correspon amb la primitiva presó, coneguda com "Lo Canó". Veient les seves dimensions no ens resulta difícil d'imaginar com de dures havien de ser les condicions de vida en aquesta cambra.

Per una gran escala, situada just a sobre de la masmorra, o bé per la que hi ha en el pati interior, accedim al pis superior o planta noble. Aquest està dividit en sis sales, que s'organitzen al voltant del pati.

La sala del costat sud és coneguda com la sala capitular.

Era el lloc de reunió del castell i allí on es realitzaven els actes més importants, com ho demostren els escuts que trobem al damunt de les portes.

En l'extrem nord-est de la sala hi ha un arcosoli de grans dimensions, que era utilitzat com a armari. Prop seu hi ha una porta, de factura moderna, que comunica amb una sala, tancada al públic. Al seu costat es troben les restes d'una antiga porta, molt més centrada que l'actual.

Des d'aquesta cambra accedim a l'estança més important del castell, que estava destinada a l'estança del bisbe. Té planta gairebé quadrada i reduïdes dimensions, si la comparem amb la resta de cambres.

En l'angle nord-est tornem a trobar un arcosoli, de característiques similars al de la sala capitular.

Com hem comentat, s'accedeix a la cambra des de la sala capitular, però creiem que aquest no era el seu accés original, si no que s'hi accedia directament des del pati central, com ho demostren les restes d'una porta cegada.

El fet que pensem que aquesta era l'estança del bisbe està basat en tres fets. En primer lloc és la cambra que hi ha entre la sala capitular i el menjador, formant així el nucli d'estances més rellevants de tot castell-palau. Per altra banda és l'habitació central de la façana principal del castell i que dóna al pati d'armes i en darrer lloc, per què junt a la finestra que dóna a aquest pati, hi ha una petita escala, que per l'interior del mur, portava fins la capella del castell. Actualment està cegada.

L'altra gran sala d'aquesta planta seria la del menjador.  Com en les dues sales anteriors disposa d'un gran arcosoli, en aquest cas situat en l'angle sud-oest.

Però si hi ha un element que destaca en aquesta sala són les grans finestres romàniques del mur lateral.

En el costat nord trobem un arc rebaixat, que ens condueix cap a una petita sala.

Aquest arc ha estat parcialment cegat, per amagar una escala de cargol, que condueix fins a la terrassa. Malauradament, aquest accés també ha quedat inutilitzat.

La petita sala situada a l'altra banda de l'arc rebaixat també ha vist com la seva porta original era modificada amb el pas dels segles, doncs es va cegar l'original i se'n va construir una nova al seu costat.

També es va construir un sostre de fusta, que divideix la cambra en dos nivells. S'accedeix al nivell superior per una obertura que hi ha en la sala adjacent. Aquesta divisió també es produïa en altres sales, però sols s'ha conservat en aquesta.

La darrera sala que podem visitar del castell és la que els tècnics han identificat com a cuina. Aquí tornem a trobar un arcosoli, utilitzat com armari.

L'element més singular és la monumental llarg de foc, decorada amb l'escut del bisbe Francisco Arèvalo de Zuazo.

Precisament aquest element és el que algunes fonts utilitzen com a argument per afirmar que aquesta sala no era la cuina, si no una altra cambra al servei del bisbe. La veritat és que resulta poc habitual veure un escut d'aquestes característiques en la llarg de foc d'una cuina. Sembla que hauria de ser més propi d'una cambra noble. Però si realment aquesta sala no era la cuina, on estava aquesta estança indispensable en un palau?

Novament des de l'escala del pati interior podem pujar fins a la terrassa.

En l'angle de llevant s'alça la capella, dedicada a Sant Miquel, que des de l'exterior té aparença de torre rectangular. No és gaire habitual trobar una capella en aquesta ubicació, de fet estava concebuda com a penúltim reducte en cas d'atac.

La capella té un absis semicircular, no visible des de l'exterior, en el que s'obre una petita finestra de mig punt i doble esqueixada.

La nau es cobreix amb una volta de canó, lleugerament apuntada, mentre que l'absis té una volta de quart d'esfera. A diferència de la resta de voltes del castell, fetes amb pedruscall, les del temple són fetes amb carreus ben escairats. L'arrencada de la volta està marcada amb una motllura.

L'absis està separat de la nau mitjançant un arc triomfal, que descansa en dues columnes cilíndriques, que tenien els seus capitells esculpits.

Malauradament, els dos capitells estan tan deteriorats, que no podem ni tan sols intuir els motius amb que van ser esculpits.

Si que s'ha conservat la decoració de les bases. Presenta una gran motllura semicircular, que envolta la columna, i petits cilindres en els angles.

Com ja hem comentat anteriorment, el bisbe podia accedir directament a la capella des de la seva cambra, mitjançant una escala situada en el costat dret del presbiteri.

També es podia entrar des de la terrassa mitjançant dues portes, situades en les façanes interiors de la torre. La més interessant de les dues és la del costat sud-oest. Està formada per dos arcs de mig punt en gradació, sense llinda ni timpà.

Aquesta església va ser convertida en masmorra per a les dones durant el període en que el castell va fer la funció de presó. Per això aquesta porta va ser reforçada amb tres forrellats.

Són realment interessants els dibuixos dels forats de les claus.

L'altra porta es troba en la façana nord-oest. És molt més senzilla, formada per una sol arc de mig punt adovellat.

Com ja hem comentat, la capella està en l'interior de la torre mestra, el darrer punt de defensa d'un castell.

Aquesta torre té dos nivells. S'accedeix a l'inferior per una escala adossada a la façana sud.

Un cop franquejada la porta d'accés ens trobem amb una terrassa coronada amb merlets en la que s'alça una altra petita torreta.

També estan coronats amb merlets la resta de murs del castell.

Completa la defensa de l'edifici el matracà que hi ha sobre la porta d'accés.

La plaça que hi ha davant el castell era el pati d'armes i estava envoltat per una muralla, del segle XIV, de la que encara queden restes en l'angle sud-est.

En aquest mateix segle es van construir també els murs que hi ha junt a la torre mestra.

Es creu que es volien construir noves dependències, més adients pels gustos de l'època, com ho demostren els bells finestrals gòtics. Sembla ser que aquestes estances no es van acabar de construir i en el seu lloc es van edificar unes cel·les en el moment en que el castell era utilitzat com a presó. Actualment han estat eliminades.

La majoria de finestres que podem observar avui en dia, especialment en la façana principal, corresponen a la reforma dels segles XVI i XVII.

La visita al castell és obligada per a tots aquells amants de la història, doncs és un dels millors exemples d'arquitectura civil romànica conservats a Catalunya i sense gaires alteracions. Actualment són visitables les dues plantes i resta pendent la restauració i adaptació per a les visites de la terrassa i la capella. Es preveu que aquest projecte es porti a terme en els propers mesos.

Des d'aquí voldríem agrair a l'Àrea de Promoció de la Ciutat de la Bisbal d'Empordà totes les facilitats rebudes per visitar i fotografiar el castell.