Província de Girona
Castell de Vulpellac
(Forallac, Baix Empordà)
41º 57,608'N ; 3º 03,286'E
En 1137 trobem a un tal Gausbert Guillem de Vulpellac citat en una disputa
sobre l'església de Sant Climent, entre Dalmau de Peratallada i el bisbe
Berenguer de Girona. Per tant, cal pensar que per aquest temps ja hi havia
una casa senyorial a Vulpellac, probablement sense fortificar. En 1269
es va establir una convinença entre el bisbe de Girona, que era el senyor
eminent de Vulpellac i el senyor de Vulpellac, mitjançant la qual
s'autoritzava a aquest darrer a construir una fortificació.
En 1352 sabem que el castell pertanyia a la família Sant Sadurní,
doncs Sicília de Sant Sadurní es va casar amb Guillem Sarriera. En 1471,
Joan Sarriera era capità de la ciutat de Girona i durant la Guerra Civil es
va posicionar a favor del rei Joan II.
En el segle XVI, Miquel Sarriera va reformar profundament el castell
convertint-lo en un palau fortificat. Posteriorment, al principis del segle
XVIII, es va tornar a modificar l'edifici, en aquest cas per convertir-lo en
masia.
Ens trobem davant d'un edifici de planta trapezoïdal, format per tres
ales, que s'articulen al voltant d'un pati central. El quart costat del
trapezi és obert, tot i que a pocs metres fa de tancament l'antiga
capella del castell, ara església del poble, dedicada a Sant Julià i Santa
Basilissa.
En l'angle sud-oest s'alça una torre de planta rectangular i construïda
en el segle XIV. Aquesta es va aixecar sobre una torre anterior (s. IX-X), de la que
encara es conserva algun fragment d'opus spicatum en el basament dels
costats de migjorn i de ponent. En ella
podem veure nombroses espitlleres i tres finestres gòtiques, una d'elles
geminada.
S'accedeix al segon pis del castell per una escala de pedra adossada al
mur oest del pati. Aquest va ser profundament reformat quan el castell es va
convertir en palau, doncs es van obrir nombrosos finestrals gòtics i
renaixentistes. Destaca també el gran saló, cobert amb un enteixinat de
fusta policromat, que es sustenta en grans arcs de diafragma.
Cal destacar el paviment que s'ha conservat en algunes estances, fet amb
rajoles blanques on es van dibuixar en blau els escuts dels Sarriera, dels
Rocabertí i dels Biure. També hi veiem escrit “Ego sum qui pecavi-1533. I
Doce me facere voluntatem tuam” i el nom de Miquel Sarriera. Aquesta
inscripció ha fet créixer la llegenda que l'hauria fet escriure el propi
Miquel de Sarriera en mostra del seu penediment per haver matat a la seva
dona, Violant de Biure, en un atac de gelosia.
Malauradament, el castell
és una propietat particular i no podem oferir-vos imatges del pati ni del seu
interior.
Al voltant del castell i de l'església podem veure restes de l'antic
recinte fortificat. Els panys de muralla van ser aixecats entre el segle
XIII i XIV i presenten grans obertures en forma d'espitllera.
Destaca una torre quadrada situada en el sector nord-est, que serveix de
portal d'entrada.
El seu accés era en forma d'angle recte per dificultar
l'assalt.
A l'oest d'aquesta torre es conserva una altra, en aquest cas de planta
circular i amb espitlleres per a armes de foc.
|