Província de Girona


Castell de Peratallada
(Forallac, Baix Empordà)

41º 58,638'N ; 3º 5,384'E    




El castro de Petra Taliata apareix documentat per primera vegada l'any 1065, si bé és molt probable que ja existís abans, doncs trobem documentats anteriorment alguns senyors de Peratallada. Durant els segles XI i XII la família dels Peratallada va anar guanyant importància i poder a la zona.


En 1266 Guillema de Peratallada es va casar amb Gilabert de Cruïlles, unint d'aquesta manera les dues cases. Malgrat disposar d'un gran patrimoni en terres empordaneses, el segle XIII no va ser un segle gaire bo per a moltes famílies catalanes, i aquesta no en fou una excepció i va passar alguna que altra situació econòmica complicada. Malgrat això, el castell de Peratallada va ser la residència habitual de la família.

El segle XIV, en canvi, és un període de prosperitat pel castell, on fins i tot s'hi allotja el rei Joan I en 1390.


En la guerra civil del segle XV, Bernat Gilabert de Cruïlles va lluitar contra el Joan II. L'agost de 1467, el príncep Ferran va ocupar el castell i la vila de Peratallada i en conseqüència fou nomenat senyor de Peratallada i de la baronia de Cruïlles un tal Palomides Forbino, fidel al rei. De totes maneres, un cop acabada la guerra, en 1483, Pere Galceran de Cruïlles era el senyor de Peratallada.

Del castell encara es conserven diversos elements molt significatius. Destaca el nucli central, format per la torre mestra, envoltada per un primer recinte de muralles. Està situat en un lloc elevat, construït sobre la roca. Per incrementar el desnivell respecte al nivell del terra es va tallar la roca, verticalment, com si es tractés d'una paret.


La torre té una planta rectangular i està coronada amb merlets.

Torre mestra   Torre mestra

A una alçada d'uns set metres trobem la porta d'accés. Té una amplada aproximada d'un metre i està formada per un arc de mig punt adovellat.


Aquesta porta s'obre en el primer pis de la torre, sota el que trobem un pis inferior al que s'accedia únicament des de l'interior. La separació entre els dos pisos es feia mitjançant un terra de fusta, que es recolzava en dos arcs rebaixats.


La torre està envoltada per una muralla, que s'adapta a la penya rocosa. L'entrada a aquest recinte es realitzava pel costat de migjorn. Sobre la porta de mig punt, trobem una petita finestra.  Les diferents tècniques constructives que podem trobar en aquests murs, ens fan pensar que han estat reconstruïts en diverses ocasions.


Al seu costat hi ha una altra porta, que creiem és de factura posterior.


Prop d'aquest accés hi trobem un gran arc de mig punt, obert en la part més baixa del mur. Desconeixem la seva funcionalitat i el moment en que va ser fet. No sembla que sigui un porta, doncs l'accés al recinte interior per des d'aquest punt topa amb la roca on s'assenta el castell i estratègicament no té sentit una porta tan baixa. Potser va ser oberta amb posterioritat.


Al seu damunt trobem una obertura rectangular amb un arc de mig punt adovellat de descàrrega, que alguns autors identifiquen amb una finestra. No creiem que sigui així, doncs les seves dimensions i estructura són molt similars a la porta d'accés de la torre mestra i just a sota té uns carreus que sobresurten del mur. Creiem que es tracta d'una porta que permetia l'accés a una estructura defensiva, que es recolzava en els carreus sobresortints i que permetia defensar l'obertura que hi ha sota seu.

Porta de la primera muralla

El sector de llevant és el que millor s'ha conservat, mantenint l'alçada original i els merlets amb que estaven coronats els murs.


A migjorn de la torre es trobaven algunes dependències del castell, de les que s'ha conservat una gran estança, identificada com la sala major gràcies a un inventari del 1395.


Quatre arcs apuntats serveixen de suport al sostre de fusta. L'accés a la sala es fa pel costat nord, a través d'una porta amb un arc de mig punt adovellat, que comunicava amb la zona de la torre mestra


En els murs de ponent i de llevant trobem una gran finestra d'una esqueixada, mentre que en el mur sud s'obren altres finestres de doble esqueixada. Posteriorment s'hi van obrir dos grans finestrals en el mur sud.

Finestra de la Sala Major   Sala Major   Finestra de la Sala Major

Entre aquesta sala i la torre trobem un altre edifici, adossat pel costat nord i que fins a meitats del segle passat arribava fins la muralla que envolta la torre mestra. Actualment aquests dos espais estan comunicats per un pont, de factura moderna. Està dividit en dues plantes. La planta baixa té tres grans arcs de mig punt en el mur de llevant i un en la façana nord. En el seu interior es van localitzar els fonaments d'una torre circular, d'època tardoantiga. En el mur nord es conserva un fragment del mur fet amb lloses disposades en opus spicatum.

   Edifici adossat a la sala d'audiències   Edifici adossat i també la sala d'audiències

En la planta superior hi ha una estança identificada com la "cambra nova pintada", citada també en l'inventari del 1395. El sostre estava decorat amb un teginat que es recolzava en un arc de diafragma, lleugerament apuntat. Aquest està decorat amb pintures i relleus en guix de tradició mudèjar. En els carcanyols hi veiem taulers d’escacs i llaços de vuit. A l’intradós hi ha florons circulars amb traçats geomètrics al seu interior. En aquesta cambra s'obre una finestra geminada gòtica en el mur est. En els carreus on s'obren els arcs de mig punt de les finestres, trobem gravats dos corns de caça.


El baró de Cruïlles va donar part del sostre d'aquesta sala a l'aleshores Junta de Museus. En concret va donar 69 tauletes de les 136 que cobrien l'espai entre bigues i 6 mènsules, decorades amb caps humans i motius zoomòrfics. Actualment aquest material creiem que està majoritàriament en els magatzem del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Quatre mènsules s'exposen en la primera sala del gòtic.


Les tauletes estan decorades amb motius ornamentals com aus aparellades, faixes entrellaçades i motius vegetals.

Taules del teginat   Taules del teginat

Taules del teginat   Taules del teginat

Taules del teginat   Taules del teginat

Taules del teginat   Taules del teginat

Taules del teginat   Taules del teginat


Les bigues i les taules adossades a les parets tenen pintades les armes dels Cruïlles i dels Empúries.

Teginat de l'habitació nupcial

Fragment del teginat de l'habitació nupcial   Fragment del teginat de l'habitació nupcial


També hi ha altres motius heràldics com les armes dels Folch de Cardona, lleons rampants d’or en camp de gules, guineus en camp d’argent i grups de flors d’or en camp de gules.

Fragment del teginat de l'habitació nupcial   Fragment del teginat de l'habitació nupcial

Les taules quadrades del sostre són de color blau marí o negre amb una estrella blanca de vuit puntes. També hi havia algunes taules amb inscripcions, que es troben entre les que va cedir el baró a la Junta de Museus.


Malauradament no vam poder accedir a aquesta sala i no vam poder veure si es conserva la part del teginat que no va ser donada pel baró. Tampoc hem trobat informació actual de l'estat d'aquest sostre. La descripció més acurada que hem localitzat data del 1931, en una revista de la Junta de Museus, on es recomana la compra de la resta del sostre per poder-lo restaurar i tornar a muntar en el museu.

Hem trigat molts dies en poder escriure aquesta part del text, doncs en visitar el castell vam veure una sala on hi havia un sostre d'aquestes característiques i no estava on tots els autors identifiquen la "sala nova pintada".  De fet es troba en la part del palau que es va ampliar en el segle XVIII. En "L'Arquitectura Medieval de l'Empordà" de Joan Badia i Homs, quan parla de les estances del palau gòtic diu “En un d’ells s’ha descobert un enteixinat gòtic, en bon estat, que , en colors blanc i blau, representa un cel estrellat”. És aquesta sala?


Però també descriu el sostre de la "sala nova pintada" de la mateixa manera... Encara ens despista més veure tres taules amb una inscripció, les mateixes tres taules que veiem en la revista de la Junta de Museus del 1931 en que diu que el baró va cedir aquestes peces... Creiem que s'ha reproduït el sostre en aquesta sala, doncs era l'habitació "més luxosa" de l'hotel.


El guia ens va dir que el sostre era original i que havia estat restaurat recentment. Aleshores, aquest sostre ha estat sempre aquí? És una rèplica del de l'altra sala? o bé després de la donació del baró, en quedar només la meitat de les taules es va decidir ubicar-lo en aquesta estança més petita, reproduint algunes de les taules, com les que tenen una inscripció... No hem aconseguit esbrinar res al respecte, així que hem decidit traslladar aquí els nostres dubtes. Esperem poder-los resoldre en un futur.


A partir del segle XIII es comença a construir el palau gòtic, amb planta en forma de T i situat al sud-est  del castell. Està format per diverses construccions de diferents èpoques, que envolten un pati central, que forma amb la gran sala romànica.

Pati del castell   Pati del castell

La façana té una gran porta en la part central, reformada en el segle XVIII (segons consta en la llinda, en  1745). La flanquegen dues finestres: una romànica i una gòtica, recuperades durant una restauració feta pels volts de 1965.


La finestra romànica és geminada, amb una columna, que té un capitell decorat amb motius vegetals i un cap humà en cada cara. Alguns estudiosos l’han relacionat amb el taller d’Arnau Gatell, autor dels claustres de Sant Pere de Galligants, de la Catedral de Girona i de Sant Cugat del Vallès.

Finestra romànica   Capitell de la finestra romànica

La finestra gòtica va necessitar una restauració més important. Està protegida per una gran reixa de factura moderna, que es recolza en dues mènsules amb caps humans esculpits, que creiem que si són de l'època, tot i que potser no era aquest el seu lloc original.

Finestra gòtica de la façana

Permòdol de la reixa   Permòdol de la reixa


En el pis superior s’obren quatre finestres, també reconstruïdes, doncs en el segle XVIII van ser convertides en balcons. Alguns dels capitells i els fragments dels arcs van ser localitzats en diversos punts del palau.


En la part posterior d’aquest edifici trobem una altra finestra gòtica interessant.


Un cop travessada la porta, ens trobem amb un petit passadís que ens porta fins al pati abans citat.


En els arcs que flanquegen aquest passadís i en els murs laterals es van localitzar pintures murals amb diversos personatges i l’escut dels Cruïlles. Malauradament el seu estat és molt fragmentari.

Pintures del pati   Pintures del pati

Pintures del pati   Pintures del pati

Pintures del pati   Pintures del pati   Pintures del pati amb l'escut dels Cruïlles


Al costat sud del pati hi ha un edifici de dues plantes, la inferior està coberta amb arcs de diafragma que sostenen un teginat de fusta. En alguns dels seus arcs es conserven pintures similars a les trobades en el passadís d’entrada. Malauradament, durant la nostra visita en l’octubre del 2020, estava destinada a magatzem dels mals endreços i la propietat no en permetia l’entrada.


En la façana que dona al pati hi ha una porta de mig punt i tres finestres geminades, dues de les quals han perdut el mainell.


En totes tres, en els carcanyols dels arcs s’hi van gravar corns de caça, com els que ja hem vist en l’edifici més proper a la torre mestra.

Arcs de les finestres    Arcs de les finestres

Una de les finestres conserva la columna i el capitell amb representacions zoomòrfiques i humanes molt erosionades.

Capitell de la finestra    Capitell de la finestra

Al costat d’aquesta sala, que alguns autors han volgut veure-hi la capella del castell, hi ha dues cambres excavades a la roca, amb el sostre recolzat en arcs de mig punt. Sembla que es tractaria de les estances més antigues d’aquest edifici i serien prèvies a la construcció del palau. Com en el cas anterior, no estan incloses en la visita turística.

En el segle XVIII s'amplia l'edifici que dóna a la plaça del castell pels dos extrems. És fàcil veure on comença aquesta ampliació, doncs es fa amb pedruscall i no amb carreus escairats com la part gòtica.


Actualment el castell és propietat dels comtes de Torroella de Montgrí, que el van adquirir en 1964. Des d’aleshores han realitzat diverses tasques de restauració i en els anys vuitanta del segle passat el van convertir en hotel i en restaurant per grans esdeveniments. Durant les obres d’adequació i restauració es van localitzar nombroses restes gregues i romanes, les quals suposem es troben en mans dels seus propietaris en altres edificis.


Des de l’any 2012 s’està intentant recuperar el castell per a usos turístics i per tornar a desenvolupar tasques d'hostaleria i restauració d’esdeveniments. Aquest fet ha permès fer algunes visites turístiques per descobrir l’interior de l’edifici. Malgrat que entenem que per poder mantenir un edifici com aquest cal trobar activitats que generin ingressos, creiem que no s'hauria de desvirtuar en excés aquest edifici, tenint en compte que és un dels conjunts fortificats més interessants de la província de Girona. Els projectes que hem pogut veure, alteren massa l'estructura del castell i no creiem que sigui la millor alternativa.