Província de Girona


Castell de Peratallada
(Forallac, Baix Empordà)

41º 58,638'N ; 3º 5,384'E    




El castro de Petra Taliata apareix documentat per primera vegada l'any 1065, si bé és molt probable que ja existís molt temps abans. Durant els segles XI i XII la família dels Peratallada va anar guanyant importància.


En 1266 Guillema de Peratallada es va casar amb Gilabert de Cruïlles, unint d'aquesta manera les dos cases. Malgrat disposar d'un gran patrimoni en terres empordaneses, el segle XIII no va ser un segle gaire bo per a moltes famílies catalanes, i aquesta no en fou una excepció i va passar alguna que altra situació econòmica complicada.

El segle XIV, en canvi, és un període de prosperitat pel castell, on fins i tot s'hi allotja el rei Joan I en 1390.

Del castell encara es conserven diversos elements molt significatius. Destaca el nucli central, format per la torre mestra, envoltada per un primer recinte de muralles. Està situat en un lloc elevat, construït sobre la roca. Per incrementar el desnivell respecte al nivell del terra es va tallar la roca, verticalment, com si es tractés d'una paret.


La torre té una planta rectangular i coronada amb merlets.


A una alçada d'uns set metres trobem la porta d'accés. Té una amplada aproximada d'un metre i està formada per un arc de mig punt adovellat. Aquesta porta s'obre en el primer pis de la torre, sota el que trobem un pis inferior al que s'accedia únicament des de l'interior. La separació entre els dos pisos es feia mitjançant un terra de fusta, que es recolzava en dos arcs rebaixats.


La torre està envoltada per una muralla, que s'adapta a la penya rocosa. L'entrada a aquest recinte es realitzava pel costat de migjorn. Sobre la porta de mig punt, trobem una finestra.  Les diferents tècniques constructives que podem trobar en aquests murs, ens fan pensar que han estat reconstruïdes en diverses ocasions. El sector de llevant és el que millor s'ha conservat, mantenint l'alçada original i els merlets amb que estaven coronats els murs.


De les construccions que hi havia en aquest recinte només s'ha conservat una gran estança, identificada com la sala major gràcies a un inventari del 1395. Quatre arcs apuntats serveixen de suport al sostre de fusta. L'accés a la sala es fa pel costat nord, a través d'una porta amb un arc de mig punt adovellat. 

A partir del segle XIII es comença a construir el palau gòtic, situat a cap al sud-est  del castell. Està format per diversos construccions de diferents èpoques, que envolten un pati central.


La façana principal es troba en el mur de llevant.


En les obres de restauració realitzades durant la segona meitat del segle XX es van reparar i tornar a obrir algunes de les finestres, cegades al llarg dels segles. Destaquen les finestres gòtiques del pis superior i la finestra geminada romànica que es conserva al costat dret de la porta.

Finestres gòtiques              Finestra romànica de la façana

Finestres de similars característiques, tot i que algunes han perdut la columna, les trobem en l'edifici situat més al sud del pati d'armes.