Província de Girona
Sant Julià de Boada
(Palau-Sator, Baix Empordà)
41º 59,217'N ; 3º 7,375'E
Es tracta d'una de les edificacions
pre-romàniques més importants del Baix Empordà, doncs s'ha conservat en
força bon estat malgrat el pas dels anys.
Les notícies antigues d'aquest temple es confonen amb el veí de sant Feliu
de Boada, doncs en molts documents només apareix el topònim. Aquest dubte ja
el tenim en el document més antic que conservem, que data del 889 i és un
precepte del rei Odó, on atorga unes possessions, entre elles Boada, al
monestir de Sant Pau de Fontclara.
Ja en època medieval van discernint-se amb més facilitat quins
escrits parlen d'un temple i quins d'un altre. En 1131 el comte Ramon
Berenguer III va donar-la a la seu de Girona en el seu testament.
Degut al poc nombre de parroquians que tenia, en 1638 va ser unida a la
parròquia de Fontclara. Aquesta situació no va durar ni un segle, doncs en
1734 es va abandonar el culte pel mal estat de la construcció, que en 1835
va ser privatitzada i convertida en celler o estable. En 1931 va ser
declarada monument nacional, però això no va impedir que s'hi continuessin
desenvolupant tasques ramaderes en el seu interior, fins que finalment en
1958 va ser adquirida per la Diputació de Girona. L'any 1982 van iniciar-se
les obres de restauració que li han donat l'aspecte actual. Destaca la poc
encertada porta del costat sud. Per una banda s'ha posat una porta metàl·lica que desentona amb
tot l'edifici i per altra banda, se li ha donat una forma d'arc de ferradura que
es desconeix si originàriament el tenia, doncs la porta es va modificar al
llarg dels segles.
El temple que podem contemplar va ser construït en dos moments diferents,
com es posa de manifest en el mur de migdia, on podem observar on s'acabava
el primitiu temple, edificat entre els segles IX i X. Probablement, ben
aviat es va fer necessari ampliar el temple i es va construir el sector més
occidental.
L'església té una sola nau dividida em dos trams separats per un arc toral de ferradura,
construït durant l'ampliació del temple.
També és de ferradura l'arc triomfal que dóna pas a l'absis trapezoïdal.
En aquest cas l'arc té un radi ultrapassat, però menys que el toral.
L'arc triomfal de l'absis té dues impostes, que estan decorades amb
triangles invertits, coneguts com a dents de lleó.
En la part interior de
l'arc es va practicar un gran encaix per ubicar-hi una biga amb cortinatges
o un cancell, habitual en els temples visigots o mossàrabs i que permetia la
separació entre la part divina i la part terrenal del temple.
L'eix de la nau està desviat cap al sud, com pot veure's en
l'absis. En la part central d'aquest s'obre una finestra allargassada i
d'una sola esqueixada.
Les voltes de la nau i de l'absis són de mig punt ultrapassades. En
alguns punts encara es conserva l'encanyissat.
En la volta de l'absis encara es conserven restes de pintura
mural, datades en el segle XII i malauradament en molt mal estat de
conservació. Representen al Crist en Majestat envoltat pel Tetramorf.
De la
imatge sedent de Jesús només es conserva la part inferior i el braç dret en
actitud de benedicció. Del Tetramorf només s'ha conservat part del lleó i el
nimbe de sant Lluc.
La resta de pintures de l'absis van ser arrencades i
traslladades al Museu d'Art de Girona, on malauradament no s'exposen al
públic. No entenem aquesta decisió, tenint en compte els pocs exemples de
pintura romànica que s'exposen a les sales del museu.
En els fragments conservats al museu podem les pintures que hi
havia en la volta i en el mur de tramuntana. Allí es poden veure les imatges
dels dotze apòstols, asseguts en coixins i amb llibres a les mans. En un
segon registre i emmarcades dins arcs de mig punt, es van representar les
escenes del naixement de Crist i l'anunciació als pastors. El seu estat és
molt fragmentari.
En el costat sud de l'absis es va representar l'Anunciació a
Maria, i la Verge amb l'Infant envoltats per uns personatges.
En la resta de parets del temple es poden veure minses restes
de policromia, que impedeixen la seva interpretació.
El terra conserva l'enllossat
original amb peces rectangulars de pedra sorrenca.
El campanar, construït a partir de tres pilars es troba en la
part de la capçalera.
|