La vila de Besalú és el testimoni d'un antic comptat que va tenir una forta influència a dins del principat de Catalunya, especialment des que Guifré el Pilós el va cedir al seu germà Radulf. A partir d'aquest instant el comptat va anar augmentant el seu poder i fins i tot va ser seu episcopal al segle XI, malgrat que durant molt poc temps. En morir el compte Bernat III, en no tenir descendència, el comptat va ser annexionat al de Barcelona per matrimoni.

L'entramat de carrers de la població es va anar forjant dins els diferents recintes emmurallats. El primer es trobava al voltant del castell, situat al turó de Santa Maria. Es conserva el Portal de la Força, alguns fragments de muralla i les bases d'una torre circular.

Al segle XII es va construir la segona anella de muralles que arribava fins al riu Fluvià. La darrera muralla es va construir ja entrat el segle XIV i es la que acabarà configurant l'entramat de l'actual nucli antic.

Un dels elements més característics de Besalú és el pont medieval.

Les primeres notícies que poden trobar daten del 1075. Amb la construcció de la tercera muralla es va modificar el seu aspecte. Està format per set arcades i té 105 metres de llargada. Destaca la seva forma en angle degut a que els seus pilars estan sustentats sobre roques naturals. Dos dels seus ulls i la torre central van ser dinamitats durant la guerra civil.

Els monuments romànics més destacats són el Monestir de Sant Pere, l'església de Sant Vicenç, la canònica de Santa Maria, l'hospital de Sant Julià,  l'església de Sant Martí de Capellada o la capella de Santa Fe.

En tractar-se d'una vila amb un notable poder polític entre els segles XI i XIII, es va nodrir d'importants edificis civils. Mereix esment la casa Llaudes o dels Cornellà del segle XII. Originàriament era de la família Cornellà (de Cornellà de Terri), però en el segle XV va passar a mans dels Llaudes, d'aquí que se la conegui amb els dos cognoms. L'element més notable és el seu pati interior, que ja avança les característiques que tindran els patis de les cases nobles catalanes durant l'època gòtica. Destaca la seva galeria formada per arcs de mig punt. Podem trobar diverses dependències, sovint molt modificades, que estan cobertes amb volta de canó i amb portes o finestres romàniques

També cal fer esment a l'edifici de la Cúria Reial. Es tracta d'un edifici noble, d'època gòtica, amb una porta adovellada i dues finestres amb columnes i senzills capitells.

L'accés a l'edifici es fa a través d'un pati amb arcs. Destaca la sala gòtica amb arcs ogivals i un enteixinat del segle XIV.

No s'ha deixar de visitar la plaça Major on podem veure notables edificis amb porxos. Just al costat, en el carrer Tallaferro, podem veure un edifici restaurat que té porxos a la part baixa i finestrals amb doble columna al pis superior.

En el mateix carrer, uns metres més amunt, podem trobar un edifici d'època romànica, de finals del segle XIII. L'interior ha estat totalment reformat al llarg dels segles, però en la façana encara podem observar les traces romàniques. En la planta baixa trobem la porta d'accés, formada per un arc ge mig punt amb grans dovelles.  Al costat dret podem veure una finestra en forma de sagetera. Una motllura, força deteriorada separa la planta baixa del primer pis. En aquesta planta s'obrien dues finestres triforades, que encara eren visibles a principis del segle XX, però que actualment han estat substituïdes per dues finestres rectangulars. Per sobre d'aquesta planta n'hi ha una altra de construcció posterior.