Província de Girona


Vila comtal de Besalú
(Besalú, Garrotxa)

42º 12,052'N ; 2º 42,206'E    




La vila de Besalú és el testimoni d'un antic comtat que va tenir una forta influència a dins del principat de Catalunya, especialment des que Guifré el Pilós el va cedir al seu germà Radulf. A partir d'aquest instant el comtat va anar augmentant el seu poder i fins i tot va ser seu episcopal al segle XI, malgrat que durant molt poc temps. En morir el comte Bernat III, en no tenir descendència, el comtat va ser annexionat al de Barcelona per matrimoni.


L'entramat de carrers de la població es va anar forjant dins els diferents recintes emmurallats. El primer es trobava al voltant del castell, situat al turó de Santa Maria. Es conserva el Portal de la Força, alguns fragments de muralla i la base d'una torre circular.


Al segle XII es va construir la segona anella de muralles que arribava fins al riu Fluvià. La darrera muralla es va construir ja entrat el segle XIV i es la que acabarà configurant l'entramat de l'actual nucli antic.


Un dels elements més característics de Besalú és el seu pont medieval.

Pont Medieval

Torre del pont    Torre del pont


Les primeres notícies que podem trobar daten del 1075. Amb la construcció de la tercera muralla es va modificar el seu aspecte. Està format per set arcades i té 105 metres de llargada. Destaca la seva forma en angle degut a que els seus pilars estan sustentats sobre roques naturals. Dos dels seus ulls i la torre central van ser dinamitats durant la guerra civil. També es van reconstruir les seves dues torres, de les que només es conservava la part baixa.



Hospital de Sant Julià Sant Martí de Capellada Capella de Santa Fe

En tractar-se d'una vila amb un notable poder polític entre els segles XI i XIII, es va nodrir d'importants edificis civils. Mereix esment la casa Llaudes o dels Cornellà del segle XII. Originàriament era de la família Cornellà (de Cornellà de Terri), però en el segle XV va passar a mans dels Llaudes, d'aquí que se la conegui amb els dos cognoms. L'element més notable és el seu pati interior, que ja avança les característiques que tindran els patis de les cases nobles catalanes durant l'època gòtica. Destaca la seva galeria formada per arcs de mig punt. Podem trobar diverses dependències, sovint molt modificades, que estan cobertes amb volta de canó i amb portes o finestres romàniques


També cal fer esment a l'edifici de la Cúria Reial. Es tracta d'un edifici noble, d'època gòtica, amb una porta adovellada i dues finestres amb columnes i senzills capitells.


L'accés a l'edifici es fa a través d'un pati amb arcs. Destaca la sala gòtica amb arcs ogivals i un enteixinat del segle XIV.


No s'ha deixar de visitar la plaça Major on podem veure notables edificis amb porxos. Just al costat, en el carrer Tallaferro, podem veure un edifici restaurat que té porxos a la part baixa i finestrals amb doble columna al pis superior.


En el mateix carrer, uns metres més amunt, podem trobar un altre edifici d'època romànica, de finals del segle XIII.