Temple situat dins el terme de Vic, si bé en el lloc on hi havia la vila de Fontcoberta, en l'actual lloc conegut com Miralplà. Es creu que estava vinculada d'alguna manera amb un temple que hi havia al sud, a l'altra banda del riu Mèder i que estava dedicada a Sant Llorenç, diaca del papa sant Sixt. Aquest segon temple va ser volat l'any 1939, al final de la Guerra Civil.

El lloc de Fontcoberta el trobem documentat des de l'any 918, quan Ferruç va donar unes peces de terra a la canònica de Sant Pere de Vic i al bisbe Jordi. L'església de Sant Sixt apareix en un document de compra-venda de terres de l'any 1100, quan estava sota la protecció de la família Riudeperes. Aquests van cedir el temple a Sant Tomàs de Riudeperes abans del 1175. A finals del segle XIV, passà a tenir-ne cura la família Fontcoberta, propietària del mas proper. Precisament, aquesta família va reformar el temple a petició del bisbe Pasqual.

El temple va ser edificat en el segle XI, però com hem comentat va ser molt reformat en èpoques posteriors. Està format per una sola nau rectangular coberta amb volta de canó lleugerament apuntada i acabada en un absis semicircular que té coberta de quart d'esfera.

L'absis, que va ser sobrealçat posteriorment, està decorat amb un fris d'arcuacions cegues, sense lesenes.

El campanar de torre, afegit en època més tardana, està adossat al mur sud, prop de la capçalera. Aquest fet va provocar que posteriorment s'aprofités la planta inferior per a ubicar-hi la sagristia. Destaca el seu coronament, format per uns merlets triangulars. En la darrera planta, emmarcada per dues motllures, es troben dues grans finestres de mig punt en cada mur.

En les reformes portades a terme al llarg dels segles, a banda de sobrealçar la nau, es van afegir els contraforts i es va reformar la portalada, que és senzilla i formada per un arc de mig punt. Sobre ella hi ha una finestra en forma de creu.

Hem visitat el temple en dues ocasions, la primera en 2006 i la segona en 2021. Malauradament l'entorn del temple ha empitjorat entre aquestes dues visites i en la segona, la vegetació començava a envair els voltants del temple. Creiem que és de propietat privada i a jutjar com es troba l'entorn, aquesta no té gaire  interès pel manteniment del temple i de la zona.