Originàriament era coneguda com a Sant Fruitós de Quadres. Posteriorment va adquirir el nom del Grau, que correspon a un mas proper. La primera referència que trobem del lloc de Quadres data del 974, quan Plàcida i el seu fill Sunifred, junt amb la seva esposa, Prudència, van vendre al senyor del castell de Gurb, Ansulf, diversos bens situats a la vila de Quadres, dins del terme del castell de Gurb.  L'església està documentada per primera vegada l'any 1097, en un altre document de compra i venda de bens.

Ens trobem davant una petita església rural formada per una única nau coberta amb dues voltes d'aresta de factura moderna. Es creu que inicialment tenia una coberta de fusta. Algunes fonts afirmen que el temple conserva parts de l'edifici pre-romànic, però no s'han pogut contrastar aquestes afirmacions amb cap campanya arqueològica. 

Aquestes teories, afirmen que el presbiteri era l'absis pre-romànic i que en el segle XI es va enderrocar el mur est per a construir-hi l'absis semicircular que podem veure en l'actualitat. Aquest presbiteri està cobert amb una volta de canó, feta amb lloses sense treballar i que no s'ajusta als murs laterals, el que fa pensar que va ser feta posteriorment.

L'absis està decorat externament amb set arcs cecs de tipologia llombarda.

En la part central de l'absis s'obre una finestra de mig punt i doble esqueixada.

Sota la finestra trobem un gran bloc de pedra en el que es van practicar incisions que imiten un carreuat.

La porta d'accés es situa en el mur nord. Està formada per un senzill arc de mig punt adovellat, amb timpà llis i llinda, recolzada en dues mènsules.

En el timpà podem veure gravada, en la part superior, una creu de factura molt simple.

En el segle XIX es va substituir el campanar de cadireta de dos ulls, que s'alçava en la part superior de mur oest, per l'actual. Aquest mur mostra clarament com ha estat refet en nombroses ocasions.

El temple va ser profanat en 1936 i no s'ha tornat a restablir el culte.

En 2006 vam visitar per primera vegada aquest temple i estava envaït per la vegetació i en un estat totalment decadent, com podeu veure en les següents imatges.

Per sort, recentment s'ha netejat l'entorn i s'han consolidat els murs. Malauradament, no s'ha fet cap restauració de l'interior.