Església situada dins l'antic terme del castell de la Guàrdia. Des dels seus orígens va exercir les funcions parroquials, que encara manté. El lloc del Bruc apareix documentat per primera vegada l'any 973, quan l'abat de Santa Cecília de Montserrat, Cesari, va cedir a Comemir i a la seva esposa Especiosaun un alou, que havia rebut del comte Sunyer. L'església, en canvi, no apareix en cap document fins l'any 1068, quan l'abat Rotlland de Sant Cugat del Vallès va cedir un alou a Arnau Sunyer, en el que hi havia la torre i l'església de Sant Miquel de Vilaclara, en el terme de la parròquia de Santa Maria del Bruc.

L'església, construïda a finals del segle XI, estava formada per una nau capçada a l'est per un absis semicircular. Aquest està decorat externament segons l'estil llombard amb parelles d'arcs cecs separats per lesenes. En la part central del tambor absidal s'obre una finestra de mig punt i dobles esqueixada.

La resta del temple romànic va ser eliminat en el segle XVII, quan es va ampliar el temple i es va canviar l'orientació.

L'absis i presbiteri romànics van quedar com a una capella lateral del temple. Amb el pas dels segles, es va tapiar l'absis per construir-hi la capella del Sant Crist. Exteriorment també va quedar ocult en construir-se alguns nínxols adossats al tambor absidal. 

En 1958 es va descobrir l'absis i les pintures, que conservava sota una capa de calç. Aquestes estan datades a finals del segle XIII o principis del XIV.

La volta absidal està decorada amb un pantocràtor en la part central. Crist està beneint amb la mà dreta, mentre que sosté el llibre de les escriptures amb l'esquerra.

Envoltant a Crist veiem el Tetramorf. En el costat esquerre hi trobem a l'home (sant Mateu) i al bou (sant Lluc), mentre que en el costat dret estan l'àliga (sant Joan) i el lleó (sant Marc).

Acompanyen als Evangelistes dos àngels turiferaris.

Ja en el tambor absidal, trobem dues escenes, una a cada banda de la finestra. En aquest cas l'estil pictòric és molt diferent, més acurat i amb una clara voluntat de representar moviments i expressions. Ja ens trobem amb un mestre que vol incorporar el corrent que ara anomenem gòtic lineal en la seva pintura. En l'escena del costat dret es representa la Dormició de Maria.

Maria es troba en posició jaient, envoltada per Crist i els Apòstols. Crist acull amb la seva mà l'ànima de la seva mare, representada per una petita figura.

Els Apòstols compungits miren a la Verge, expressant cadascun d'ells els seus sentiments cap a la Mare de Déu.

En l'escena del costat dret es representa la Coronació de Maria.

Centra l'escena la imatge de Maria, que es coronada pel propi Crist.

A la dreta d'ells veiem a una altra parella de personatges. Les grans claus del Cel ens fan identificar el personatge que les du com a sant Pere, mentre que no sabem qui és que l'acompanya.

El mateix succeeix amb les figures del costat esquerre. La més propera a Crist porta una palma i ha estat identificada com a sant Joan, mentre que l'altra està sense identificar.

Per sota d'aquestes escenes hi ha una decoració a base de rombes.

També s'han conservat les pintures de la volta del presbiteri. A la part central trobem també una decoració de tipus ornamental, a base de quadrats, rombes i creus.

Per sota d'aquesta decoració trobem diverses escenes de la infantesa de Crist, que molt probablement tenien continuació per la nau. La primera escena, situada en el mur nord, es troba desapareguda gairebé en la seva totalitat i només podem veure el que sembla un porc en la part inferior. A continuació veiem als tres Reis Mags a cavall.

En el costat sud tornem a trobar als Mags d'Orient, en aquest cas parlant amb Herodes, assegut en el tron. La darrera escena que podem contemplar és la de la matança dels Innocents.

Separant les escenes i els diferents espais de la capçalera trobem alguns motius decoratius, de tipus geomètric o vegetal.

L'altre element romànic que s'ha conservat és el campanar, que es troba adossat al costat sud del presbiteri.

Ens trobem amb una torre circular, com les de Sant Martí d'Ars o Santa Coloma d'Andorra, que originàriament tenia dos pisos de finestres en la part superior. En el segle XVII es va escapçar el darrer pis i en el seu lloc es va aixecar una torre quadrangular, amb una teulada piramidal, feta amb ceràmica.

En el pis romànic que es conserva, encara podem veure dues finestres geminades, amb columnes i capitells mensuliformes. Malauradament la del costat nord no s'ha conservat, doncs es va modificar la torre en aquest costat per suportar l'estructura de la torreta.

El campanar es comunica amb el temple mitjançant una senzilla porta de mig punt oberta en el mur sud del presbiteri.