Província de Barcelona


Santa Maria
(Avià, Berguedà)

42º 04,349'N ; 1º 50,066'E      




El lloc d'Avià apareix citat per primera vegada l'any 893 en una donació que va rebre el monestir de Sant Llorenç prop Bagà. L'església de Santa Maria trigarà gairebé un segle en aparèixer en un document, en aquest cas fou en l'any 983 quan va ser donada al citat monestir. L'any 1290 Pere d'Urtx, bisbe de la Seu d'Urgell va confirmar aquesta depèndència respecte al monestir de Sant Llorenç.


Durant la Guerra Civil de 1936 va patir desperfectes importants i va ser convertida en magatzem agrícola. A principis dels anys setanta, la Diputació de Barcelona va restaurar el temple, recuperant-lo per al culte el 14 de maig de 1973.


El temple actual va ser construït en el segle XII. Està format per una sola nau rectangular, que es troba capçada a l'est per un absis semicircular, precedit d'un ampli presbiteri lleugerament inclinat. La nau està coberta amb una volta de canó, reforçada per dos arcs doblers que arrenquen d'una senzilla imposta.


En la part central de l'absis s'obre una finestra de doble esqueixada. Externament té dos arcs de mig punt en gradació, dels quals l'interior és monolític.


En el mur sud trobem dos finestres més de les mateixes característiques.


Una quarta finestra s'obre en el mur de ponent, on en època moderna s'hi va obrir una porta d'accés, que va ser eliminada durant la darrera restauració. Corona aquest mur un campanar de cadireta de dos ulls.


S'accedeix al temple per una porta oberta en el mur sud. Està formada per dos senzills arcs de mig punt adovellats i en gradació.


En el Museu Nacional d'Art de Catalunya es conserva un frontal d'altar procedent d'aquest temple i que està datat en la primera meitat del segle XIII. La taula està dividida en cinc espais mitjançant franges decorades en estuc, que malauradament han perdut bona part de la seva decoració.


En la part central veiem a Maria amb el Nen a la falda, sota un marc trilobat i flanquejat per dos àngels. Destaca l'actitud del Nen, que fuig de la rigidesa romànica, anunciant-nos que està arribant un nou corrent artístic.


La resta d'escenes, com sol ser habitual en obres dedicades a Maria en el romànic, representen situacions de la infantesa de Jesús. En el registre superior del costat esquerre veiem dues escenes: L'Anunciació i la Visitació.


La següent escena, cronològicament parlant, la trobem en la part superior del costat dret, on està representat en Naixement de Crist.


En l'angle inferior esquerre veiem als tres Mags d'Orient atansant-se cap a Maria i el Nen amb els seus presents.


Completa el cicle narratiu l'escena de la presentació en el temple.


Fora del temple, al davant de la porta, veiem una pila baptismal reconvertida en element ornamental. És totalment llisa i només veiem els forats practicats per poder-hi col·locar la tapa de fusta i el pany.