Província de Barcelona


Santa Maria
(Artés, Bages)

41º 47,977'N ; 1º 57,068'E      




El rei Odó va concedir al bisbe de Vic Gotmar la vall d’Artés entre el 889 i 890, malgrat que es creu que ja havia estat donada anteriorment pel comte Guifré. L’església de Santa Maria apareix documentada gairebé un segle més tard, en l’any 972, quan apareix citada ja com a parròquia. Està situada en la part més alta de la població, junt a l’antic castell.

En el segle XII es va construir un nou temple, del que només s’ha conservat una part de la capçalera. Entre els segles XVI i XVII es va reformar completament el temple i posteriorment en el XVIII se li van afegir dues naus laterals i es va construir la nova porta d’accés.

En 1912 es va consagrar un temple nou en la part baixa del poble i això inexplicablement va comportar la destrucció de l’antiga església.


Durant la dècada dels vuitanta del segle XX es van portar a terme diverses campanyes d’excavació i restauració en les quals es va descobrir els fonaments d’un temple paleocristià de planta basilical i amb un absis de ferradura aixafat, que es va construir entre els segles VI i VII i una necròpolis al seu costat. Malauradament aquests vestigis es van tornar a tapar, sense ni tan sols delimitar el seu perímetre amb un paviment diferent.

Així doncs, de l’església de Santa Maria només es conserva part de la capçalera romànica i el campanar afegit en 1684 a la part nord del temple.


L’absis va ser aprofitat com a paret mitgera de la casa que hi ha adossada a la seva cara exterior. Per aquest motiu no és visible des del carrer i cal entrar a la casa, actualment convertida en el Museu de la història d’Artés. El dia que vam visitar la població estava tancat i no hi havia cap indicació sobre horaris, per això no us podem oferir imatges de la cara externa de l’absis, la més interessant. De totes maneres, hem cregut convenient adjuntar algunes imatges extretes de la pàgina de Facebook del museu i que apareixen en aquesta web sense el logotip d'ArtMedieval, per una millor comprensió de l'edifici.

A diferència de la gran majoria d’absis romànics del Bages, aquest té planta poligonal de cinc cares.


En l’espai central s’obre una finestra de mig punt i doble esqueixada. L’arc interior està extradossat per un segon arc de petites dovelles.


Per la part exterior hi ha un arc de mig punt monolític en el que hi ha cisellats motius vegetals. La mateixa temàtica vegetal està present en les dovelles de l'arc exterior.


Per la part interior, l'absis estava decorat amb una sanefa esculpida amb motius vegetals i zoomòrfics, que malauradament no s'ha conservat. Fins l'any 1936 encara es conservaven uns fragments sobre la finestra, ara desapareguts, però que podem veure en aquesta imatge del 1924 del fons fotogràfic Salvany.


La part superior de l’absis està decorada amb grups d’arcs cecs. En les quatre cares laterals veiem grups de tres arcs, mentre que en la central només es van fer dos, que descansen en una lesena que arriba fins gairebé la finestra.


En la intersecció entre tots dos arcs hi ha esculpit un felí dins d’un cercle. Sota aquest element hi ha un motiu decoratiu a base d’un entrellaçat.


En la part superior de les arestes entre el cos central de l’absis i els adjacents, hi ha un bloc de pedra trapezoïdal en el que es van esculpir motius animals d’aparença felina.

En els espais creats en les unions entre els arcs hi ha esculpits motius vegetals i també animals.

En la base del campanar es conserva un fragment de l'antic mur de tancament del costat de tramuntana en la que s'obre una finestra de mig punt i doble esqueixada. Com la que s'ha conservat en l'absis, està extradossada per un  arc fet amb dovelles primes.