Província de Barcelona


Santa Margarida del Mojal
(Terrassa, Vallès Occidental)

41º 32,686'N ; 2º 02,167'E      




L'església de Santa Margarida, de propietat privada i adossada a una masia homònima, està documentada des de l’any 1037 i estava dedicada a Santa Eugènia.  Pocs anys més tard, apareix dedicada a Santa Eugènia, Santa Margarida i Santa Susanna. Més endavant, en el segles XIII, se li concedí l’advocació actual.


En el segle XIII s'establí una comunitat de monges, sota la regla de Sant Agustí. Aquesta comunitat només va durar 50 anys, doncs la poca rectitud de les religioses va obligar al bisbe a clausurar-la. Va desterrar a la priora i altres dues monges. La resta sembla que van continuar amb la vida monacal, malgrat haver estat suprimida la comunitat.

L’edifici és de la segona meitat del segle XII. Està format per una sola nau, de planta rectangular i un  absis semicircular.


La separació entre els dos espais es fa mitjançant un arc triomfal apuntat. La volta de canó va haver de ser reconstruïda després que s'ensorrés l'original.


L'absis te una finestra de doble esqueixada al mig del tambor.


Una finestra de similars característiques s'obre en en mur de migdia. Aquest mateix mur va ser reforçat per tres contraforts posteriorment.


En el segle XVIII es va reformar el mur oest, on es va obrir una nova porta adovellada i un campanar de cadireta d'un sol ull.


Hi ha una altra porta en el mur nord que comunica amb la masia, també de factura moderna. Al seu costat n'hi havia una altra, ara cegada i utilitzada com a capella.  Probablement comunicava amb les dependències monacals.