Trobem aquesta església a pocs metres de l'antic castell de Vilagelans. Aquest indret apareix documentat per primera vegada l'any 942, quan Radulf, Sendeleva, Hunges, Lunlo, Sunifred i Bero, van vendre a Guadamir, levita i fill del fundador de Sant Benet de Bages, un alou situat dins el terme de Roda, al lloc d'Agelanes. En el seu testament, Guadamir, va deixar aquest alou a la catedral de Sant Pere de Vic, l'any 964. Des d'aquest moment, els bisbes de Vic ostentaren el domini superior de la Torre de Vilagelans. Els seus castlans van adoptar com a cognom el nom del lloc i els trobem documentats des de l'any 999, mentre que la torre no apareix en cap escrit fins tretze anys més tard. Aquesta nissaga també va tenir en feu els castell de Sant Llorenç a Sant Julià de Vilatorta i el de Gurb.

En 1059 els bisbes de Vic van infeudar aquest castell als vescomtes de Cabrera, fet que es repetí en 1080 i en 1106. Aquest castell va arribar a ser la segona fortificació més important del terme de Roda.  Malauradament, va perdre el seu valor estratègic en el comtat d'Osona i es va enrunar. En el segle XVI es va aixecar un gran casal, que fou ampliat en 1925. De l'antic castell medieval només es conserva una cambra situada en la planta baixa del costat sud, amb planta rectangular i coberta amb volta de canó.

L'església medieval si que s'ha conservat fins als nostres dies, malgrat que en el segle XVIII s'hi feren importants obres. Està documentada per primera vegada l'any 1072.

Malauradament no s'ha fet cap estudi sobre aquest temple, que conserva els murs parcialment arrebossats. Per aquest motiu no es poden discernir quines parts corresponen al temple aixecat en època medieval i quines són de reformes posteriors. Podem afirmar que és un temple de reduïdes dimensions, format per una sola nau, la coberta de la qual correspon a les reparacions fetes en el segle XVIII.

Aquesta nau està capçada per un absis semicircular, que també té l'aparença d'haver estat reformat.

La porta d'accés es troba en el mur oest i està formada per dos arcs lleugerament apuntats en gradació.