Província de Barcelona


Santa Eugènia de Relat
(Avinyó, Bages)

41º 53,040'N ; 1º 58,820'E      




L'església es trobava dins el terme del castell d'Oristà. El lloc de Relat ja el trobem documentat l'any 951, mentre que l'església no apareixerà en cap document fins l'any 982.


Inicialment era una possessió de la família Lluçà, senyors de Relat, però vers l'any 1104 va ser donada al monestir de Santa Maria de Ripoll. Precisament aquesta dependència va crear algunes tensions amb el bisbat de Vic a causa del nomenament dels rectors. Tot i això, es va mantenir aquesta dependència respecte al cenobi de Ripoll fins principis dels segle XVIII, que passarà a dependre directament de la mitra de Vic.


El temple del segle XI va ser substituït per un de nou d'estil barroc en 1680, al que se li va canviar l'orientació.  La torre campanar no va ser enderrocada i es va aprofitar en la nova construcció, convertint-se en l'element més interessant del temple.


Es tracta d'una torre de planta quadrada. Per sobre del sòcol podem veure dos nivells de finestres d'època romànica i un pis afegit posteriorment. Gairebé totes les obertures van ser restaurades o reconstruïdes a finals del passat segle.


En el primer pis veiem una finestra de mig punt flanquejada per lesenes cantoneres en cadascun dels murs. En el segon pis trobem finestres geminades a llevant i ponent. Aquestes van ser totalment refetes durant la restauració, dons havien estat cegades amb el pas dels segles. Els dos arcs es recolzen en una senzilla columna de fust curt.


A banda del campanar, també s'ha conservat un fragment de l'arrencada de la volta de l'edifici romànic. Aquest es troba en el costat sud del campanar, que originàriament estava adossat al mur de tramuntana del temple. Gràcies a aquest fragment podem deduir que el temple estava cobert amb una volta de canó i que probablement estava format per una única nau. Sota l'arrencada de la volta encara es conserva l'arc de mig punt que comunicava el campanar amb la nau, actualment cegat.